m'agradria compartir amb vosaltres algunes reflexions i idees sobre l'ínforme de síntesi de la PAC1.
La veritat és que m'ha sorprès molt positivament la meva nota i per això m'agradria compartir amb vosaltres el meu mapa conceptual, què és allò que destaco del meu treball. Crec que és un bon mapa perquè gràcies a l'ús dels colors diferents i el triangle central s'entenen molt bé les jerarquies i relacions entre conceptes. Per completar el mapa (podeu consultar-lo a l'entrada anterior) us envio l'informe de síntesi, on comento tot allò que apareix al mapa:
Informe de síntesi
La ciència, la tecnologia i la societat són els tres vèrtex d’un mateix triangle, per tant, progressen en mútua interacció. Aquesta interacció està estudiada per dues disciplines: la psicologia (com afecta aquesta interacció als subjectes) i la sociologia (ja que aquesta interacció està inserida en una societat i cultura concretes).
La ciència produeix coneixements tenint en compte un context social i tecnològic determinat. Per això la sociologia és una disciplina molt important que intervé en la seva explicació, perquè els coneixements científics no són objectiu ni independents, sinó que s’elaboren d’una manera o altra segons el context sociocultural en que està immers. La sociologia, doncs, explica els coneixements distorsionats que provoca la ciència al desenvolupar-se en un context mediatitzats per normes i tabús socials.
La tecnologia està estretament lligada a la ciència i hi ha dues perspectives per analitzar la seva relació: la pragmatista i l’intel·lectualista. L’intel·lectualista equival al determinisme tecnològic i postula que la tecnologia és independent de la societat. En canvi, la pragmatista, que va lligada al corrent CTS -ciència, tecnologia i societat-, postula que la societat, amb els seus interessos i necessitats, impulsa, manté i reforça els canvis tecnològics. Aquesta visió de la CTS dóna un caràcter humanístic i social a la ciència i tecnologia i busca donar solució als problemes de la societat. La tecnologia també provoca uns canvis en els processos mentals dels subjectes, que són estudiats per la psicologia.
La societat és l’espai en què es desenvolupa la tecnologia, alhora que mediatitza i distorsiona els coneixements científics. La relació entre tecnologia i societat ha portat molta controvèrsia, qui desenvolupa a qui? La tecnologia impulsa la societat amb els seus avenços o la societat fa que la tecnologia avanci gràcies a les seves necessitats creixents? Hi ha dues visions al respecte, el determinisme social (coincidint amb la primera idea) i el determinisme tecnològic (corresponent a la segona idea). Aquesta polaritat entre tecnologia i societat no ens permet entendre la seva relació, ja que les tracta com dues coses diferents i separades i no és així, cap dels dos determinismes pot explicar per si sol les complexes relacions entre ambdós conceptes. El nou model explicatiu, el postulat d’heterogeneïtat, fuig d’aquests determinismes per veure en aquesta relació una interacció mútua. Aquesta relació es pot entendre des de dos punts de vista: la perspectiva interactiva, que assumeix que allò que és social i allò que és tècnic es donen forma mútuament; i la perspectiva del teixit sense costures, que creu que hi ha una divisió estable entre allò que és social i allò que és tecnològic.
La tecnologia permet el progrés de la societat i això es pot entendre des de dos corrents oposats, el determinisme tecnològic o el CTS, com abans ja he explicat. El progrés social dóna lloc a noves formes d’ensenyment-aprenentatge: aquest es pot desenvolupar en diferents temps i espais (com videoconferències o xats) el que permet més flexiblilitat i individualització, ja que la informació es pot presentar en molt codis diferents i el subjecte la podrà entendre i incorporar al seu esquema mental de la manera que més li convingui. Això cal lligar-ho amb la Teoria de les Intel·ligències Múltiples de Gardner, ja que aquestes conceben que l’individu té més d’un tipus d’intel·ligència i cadascú, ja que som diferents, processa millor la informació segons el codi en que la rep (cinètic, textual, artístic...). D’aquestes noves formes d’E-A ha sorgit la Tecnologia Educativa. S’apliquen una sèrie de coneixements tecnològics a l’educació, des de la planificació a l’avaluació passant per la producció de materials i la formació del professorat. Les aportacions que la psicologia fa a la TE són: la gestalt, ja que diu com s’ha de presentar la informació i els objectes perquè el subjecte pugui percebre’ls; el conductisme, en el disseny instruccional per adquirir o dominar conductes o habilitats; i el constructivisme, que dóna importància als coneixements previs del subjecte.
A més, per aprofundir en alguns aspectes que m'han quedat una mica coixos, us presento l'anàlisi del mapa conceptual a través d'algunes de les indicacions de Jonassen al cas Classe de literatura britànica.
