Aprenentatge significatiu a través de les TIC (Avtivitat 2.3)

Títol de l’activitat: Coneixem les religions que ens envolten?
Agents	Personals: - Els aprenents són un grup de 10 alumnes de 6è de Primària. - La mediadors és una mestra amb 5 anys d’experiència docent en el camp de l’educació especial, però exercint com a tutora per primer cop.
	Tecnològics: - Ordinador amb internet wifi, Pissarra digital Interactiva. - Programari: Processador de textos word, PowerPoint, buscador google i adreça de correu electrònic gmail. - Activitats suport TIC, vídeo Viure i conviure del programa educatiu Tot un món
Problema de partença: Satisfer els dubtes entorn les diferents religions aplicant una entrevista a diferents associacions a través de la xarxa.						Estructuració: mal estructurat
						Complexitat: alta
						Especificitat del camp: situat
						Tipus: Anàlisi de casos
Plantejament del problema als alumnes: El punt de partença de l’activitat és la desmotivació dels alumnes envers l’assignatura. A l’hora de religió els alumnes que no desitgen cursar Religió Catòlica tenen l’opció de fer Alternativa, una assignatura pensada en treballar les diferents religions del món. En aquest cas, el material que s’utilitza al centre és avorrit i repetitiu. A més, per les característiques individuals de cada alumne és poc engrescador dur a terme activitats com les proposades: lectures, comprensions i reflexions sovint descontextualitzades. Als alumnes se’ls hi planteja partir des d’una motivació intrínseca partint d’un debat entorn la següent pregunta: Què sabeu de les religions que hi ha al poble o a l’escola? Tots ells tenen idees equivocades que es mouen a través de tòpics. Per solucionar-ho, a través del vídeo Viure i conviure, els hi faig saber quines són les principals religions que hi ha a Catalunya. Partint d’aquí es van formulant preguntes sobre que els hi interessa saber de cada religió. És un problema d’anàlisi de casos ja que en primer lloc és molt complex. Els alumnes tenen molt coneixements previs però molt d’ells són erronis. Per ells, al basar-se en judicis personals, els hi costa identificar el problema, ja que tots creuen que les seves idees són les correctes. En segon lloc, és un problema que depèn molt del context. Neix del context perquè els dubtes sorgeixen de la realitat que els envolta.; i les eines per solucionar-lo també estan al context, ja que han de trobar respostes als recursos de l’entorn.
Context de l’activitat: Contextualitzar el municipi on es troba l’escola és molt important per entendre la importància de l’activitat. Es tracta d’un poble costaner del Baix Penedès, amb una població de 25.000 habitants (dels quals un 17% és immigrant). Aquests aspectes són rellevants perquè allò que arenguin els ajudarà a entendre millor el seus veïns, companys, amics de la plaça...					Característiques dels alumnes És un grup de 10 alumnes molt heterogeni, la qual cosa dificulta algunes activitats habituals en una aula de Cicle Superior, som: lectura, comprensió, expressió oral i escrita... - Hi ha 5 nacionalitats diferents: Catalunya, Marroc, Brasil, Macedònia, Equador i República Dominicana - Els alumnes tenen com a font cultural 4 religions diferents: cristianisme, judaisme, islam i espiritisme. - 3 dels alumnes tenen un nivell molt baix (equivalent a 2n o 3r de primària) - 3 dels alumnes són nouvinguts, entenen molt poc el català i encara no el parlen - 2 dels alumnes tenen problemes greus de comportament (acceptació de normes, baixa tolerància a la frustració, conducta desafiant...)
DISSENY CURRICULAR
Competències				Objectius
Competència comunicativa lingüística i audiovisual				- Expressar oralment opinions. - Conèixer i respectar les normes d’una conversa en grup. - Interpretar la informació rellevant d’un vídeo curt mitjançant la presa d’apunts. - Formular preguntes per indagar en allò desconegut. - Redactar una entrevista amb el processador de textos Word. - Estructurar les noves idees mitjançant el programa PowerPoint.
Competències artística i cultural				- Valorar les manifestacions culturals de diferents religions.
Tractament de la informació i competència digital				- Utilitzar un processador de textos per redactar una entrevista. - Fer servir un buscador de la xarxa per trobar diferents associacions amb uns criteris determinats. - Escriure i enviar un correu electrònic afegint-hi un document. - Utilitzar el PowerPoint per resumir els coneixements.
Competència d'aprendre a aprendre				- Ser conscient d’allò que no es sap. - Fer-se preguntes per ampliar els coneixements.
Competència d'autonomia i iniciativa personal				- Valorar allò que s’ha après. - Mostrar motivació per conèixer fets de l’entorn.
Competència social i ciutadana				- Ser curós en l’exposició d’opinions i comentaris. - Comprendre i acceptar les diferents religions.
Continguts
Conceptuals - Identificació de les religions majoritàries a Catalunya. - Expressió oral d’opinions.			Procedimentals - Interpretació de la informació donada en un vídeo. - Elaboració d’una entrevista. - Recerca a través d’internet. - Enviament de correus electrònics				Actitudinals - Acceptació de les idees i opinions dels altres - Valoració de les manifestacions culturals de les diferents religions. - Interès per ampliar els coneixements.
Activitats
Activitats d’introducció - Minidebat: Quines religions ens envolten? - Prendre apunts del vídeo Viure i conviure. - Minidebat: Què en sabem de les religions que ens envolten?			Activitats de disseny - Fer preguntes que ens interessin saber de cada religió. - Estructurar-les i formular-les per elaborar la matriu d’una entrevista aplicable a qualsevol religió. - Buscar per internet associacions properes relacionades amb les religions que volem estudiar.				Activitats d’Aplicació - Enviar per correu electrònic les entrevistes. - Lectura de les entrevistes. - Debat per reestructurar els nous coneixements: què ens ha sorprès - Elaboració per parelles d’un PowerPoint resumint el que considerin més interessant de cada religió.
El paper de les TIC És molt destacat l’ús de la tecnologia en aquesta activitat. - A l’aula hi ha un ordinador i una PDI. Això permet que tots puguin participar de l’activitat en el mateix nivell. Per torns, a tots els alumnes els hi toca escriure a l’ordinador. Com la resta ho segueixen a temps real en “pantalla gran” poden participar-hi, ja que ho veuen a la PDI, corregint i aportant idees. Es crea així un ambient de treball cooperatiu on tots tenen alguna cosa a aportar. - L’activitat permet acostar aspectes bàsics de la tecnologia a alumnes que no hi tenen accés habitual a casa. Coses com escriure un text o enviar un correu electrònic s’han de treballar en profunditat amb aquells alumnes que no disposen de les eines al seu entorn més immediat. - Si el tipus d’activitat plantejades es duguessin a terme de la manera tradicional (paper i bolígraf) el procés seria més lent i no tots els alumnes podrien participar-hi. Seria més fàcil que els que presenten dificultats es quedessin enrere. - L’ús de l’ordinador sempre motiva als alumnes ja que dóna un aspecte de formalitat que costa d’aconseguir amb l’escriptura a mà. - El fet de poder contactar amb diferents associacions proporciona un treballen xarxa que els alumnes encara no havien experimentat mai. Poder relacionar-se amb l’adult de tu a tu els fa sentir “grans”. Sentir que algú escolta les seves inquietuds els ajuda a canviar la idea de la xarxa. Hi ha alguna cosa més enllà dels xats i els buscadors per completar les activitats de classe. Poden extreure informació molt interessant i concreta de gent especialista. - El PowerPoint permet ampliar els codis amb que es tracta la informació. Aquells alumnes que no tinguin tanta capacitat verbal per demostrar allò que saben als debats poden representar-ho amb imatges i petites frases.
Avaluació					Temporització
Criteris La mestra avaluarà sempre partint de l’observació directa.		Procediments Es valorarà mitjançant una taula de recollida d’informació: - Interès creixent per l’activitat. - Millora en l’ús de l’ordinador. - Aportacions al debat adequades. - Elaboració d’un PowerPoint que resumeixi el que més els hi ha interessat.			Cada sessió és de 60 minuts i es realitza un cop per setmana. Sessió 1: Activitats d’introducció Sessió 2: Elaboració de l’entrevista Sessió 3: Buscar associacions per internet i triar les més representatives. Sessió 4: Enviar els correus electrònics i aprofundir en l’ús d’aquest programari. Sessió 5 i 6: Llegir l’entrevista i comentar-ne el més interessant. Aquesta sessió es pot allargar segons la intensitat i qualitat del debat. Sessió 7: Elaboració d’un PowerPoint amb allò que més ens hagi copsat.
Fonamentació En aquesta edat els alumnes entren en la preadolescència i normalment no encaixen en activitats massa dirigides. Els hi agrada sentir que tenen el control i experimentar. A més, és fàcil que entrin en conflicte amb els iguals ja que en aquesta etapa valoren molt les opinions personals i són susceptibles al canvi. L’activitat permet que dins un entorn poc restrictiu però controlat ells puguin trobar resposta a allò que volen saber, fugint de les explicacions massa generals que sovint no tenen gaires ganes de seguir.

Desenvolupar la comunicació amb alumnes d'educació infantil amb trastorns greus del desenvolupament

CAS: TREBALL EN XARXA I POWERPOINT PER DESENVOLUPAR LA COMUNICACIÓ
Resum del cas
La mestra d’educació especial d’una escola ordinària i la terapeuta del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) es coordinen per compartir materials i millorar la competència comunicativa d’un alumne.
Índex	Contingut	Accés al text
CONTEXT GENERAL
Experiència en l’ensenyament	6 anys.
Experiència / Nivell expertesa en l’ús de TIC	Ús diari, nivell mitjà - alt. Interès per desenvolupar-lo a la feina i també a nivell personal.
Tipus d’escola	Escola d’Infantil i Primària.
Localització de l’escola	Poble de 5.500 habitants amb dues ciutats molt a prop.
Connexió	Alta velocitat.
Localització dels recursos tecnològics	Un únic ordinador a l’aula d’educació especial, un espai petit.
Situació socio-econòmica dels usuaris	Mitjana.
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell dels usuaris	P3
Àrea/unitat	Educació Especial
FITES DE LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	Ús de jocs creats amb el PowerPoint.
Nivell d’aprenentatge esperat	Millorar l’accés a la comunicació de l’alumne. Fer-li veure que la seva acció té una conseqüència a la que ell pot tornar respondre creant així una interacció i introduint la idea del diàleg.	Al text
Tipus d’activitat	Activitat inicialment molt dirigida, quan l’alumne entén la mecànica d’acció i resposta ell controla l’activitat.	Al text
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	PowerPoint i commutador.	Al text
Raó per la qual es fa servir	El fet de que quan l’alumne toca un botó produeix una conseqüència, ja sigui sonora o visual, afavoreix un diàleg.	Al text
Naturalesa de les activitats ( tasques cognitives utilitzades)	Activació de l’atenció i del raonament per seqüències d’acció – reacció.
Dificultats trobades	Disposar d’un commutador a l’escola ordinària.	Al text
Ajuda / Col·laboració emprada	Terapeuta CDIAP.	Al text
Rol del docent	Presentar el joc i motivar-ne l’ús.
Rol dels usuaris	Aprenentatge per descobriment. Accedir al joc repetides vegades per entendre’n la mecànica d’acció – reacció i gaudir-ne. Buscar la comunicació.	Al text
RESULTATS
Observacions	És un aprenentatge molt lent
Avaluació de l’aprenentatge	Observació de l’evolució en el joc i en els contextos naturals de l’alumne, veure si les seves competències comunicatives han millorat.	Al text
Lliçó apresa pel docent	Es pot traslladar l’experiència a altres alumnes amb característiques semblants.	Al text

Història complerta

1. Entrevistador: Hola, en primer lloc m’agradaria saber quines són les característiques de l’alumne del cas, ja que en Educació Especial sempre parlem de casos molt específics i diferents els uns dels altres. Mestre: Doncs es tracta d’un alumne de 3 anys que s’acaba d’escolaritzar. Té un trastorn multi sistèmic que li afecta a la comunicació. No hi ha llenguatge oral, no hi ha contacte visual, només fa alguna demanda. 2. Entrevistador: Perdoni’m l’atreviment, però això no seria una mena d’autisme? Mestre: No li falta raó. Però per les seves característiques l’autisme no pot ser diagnosticat fins als 6 anys. El fet de que als 3 anys encara no hi hagi cap tipus de llenguatge oral i les seves grans dificultats en l’accés a la comunicació fan pensar que derivarà en autisme. 3. Entrevistador: Què és el que espera aconseguir amb l’activitat? Veig que parla d’accés a la comunicació, però no entenc ben bé que vol dir. Mestre: Abans de començar a parlar, els infants tenen unes fases comunicatives que els adults reforcem per entendre’ls i que ens entenguin. Plorar, jugar, assenyalar... és comunicar, tot i que no hi intervé el llenguatge oral. Quan un infant no ha pogut passar per aquestes fases no es pot comunicar. El que pretenc amb l’activitat és provocar de manera artificial tot allò que el nen no ha fet de forma natural quan evolutivament li tocava: parar atenció, esperar resposta, entendre un missatge... 4. Entrevistador: Llavors intentes, mitjançant les TIC, afavorir situacions comunicatives? Mestre: Correcte. El primer que s’ha d’entendre és que tota acció té una conseqüència. Si l’alumne se n’adona podrà triar les accions que li reportin conseqüències més gratificants. Serà un diàleg d’accions, previ a un diàleg comunicatiu. 5. Entrevistador: Quin programa ha fet servir? Mestre: El PowerPoint. S’han muntat una sèrie de diapositives en que quan acciones el botó apareix un so (capta l’atenció de l’alumne) i quan el tornes a accionar apareix la imatge corresponent (afavoreixes un coneixement). 6. Entrevistador. L’alumne és capaç d’entendre-ho per si sol? Mestre: Tant de bo! Tot plegat requereix un treball molt sistemàtic i repetitiu. Per facilitar-ho s’ha canviat el ratolí tradicional per un commutador. És un polsador rodó i gros amb un color ben vistós que permet captar l’atenció de l’alumne i li facilita l’acció, ja que encara no té molt desenvolupada la motricitat fina. 7. Mai he vist cap commutador, és habitual trobar-ne a les escoles? Mestre: La veritat és que no. Va ser un problema ja que el seu preu és elevat (entre 50 i 70 euros els més senzills). Hi ha un servei, l’UTAC (Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació), que pot fer un préstec quan l’alumne compleix uns requeriments molt específics, normalment associats a problemes motrius. L’alumne no entrava en aquests paràmetres i finalment la família va fer l’esforç de comprar-lo. 8. Entrevistador: Com se li va ocórrer la idea d’utilitzar aquest programa? Mestre: No és meva. Aquest alumne ja fa 1 any que assisteix dues sessions setmanals al CDIAP, un centre públic que atén als infants amb problemes de desenvolupament durant la primera infància. La terapeuta que el tracta em va proposar aquest joc i ara treballem conjuntament i a través de la xarxa per desenvolupar-lo. 9. Entrevistador: Quin tipus de treball en xarxa feu? Mestre: Cadascuna resumeix la sessió que ha tingut amb l’alumna en un document compartit a google docs i l’altra pot comentar-ho. Es crea així una coordinació asincrònica que ens permet valorar l’evolució de l’alumne en diferents contextos. 10. Entrevistador: És realment necessària una coordinació d’aquest tipus? Mestre: I tant! Els alumnes d’educació especial tenen una evolució lenta i, en aquest cas, només el podem avaluar a partir de criteris observables. Qualsevol canvi, tant sigui gran com petit, ha de quedar registrat. També compartim informació que ens transmet la família. És important saber com li anat al dia per poder donar explicació a les seves conductes. 11. Entrevistador: Com són els PowerPoint que li presenteu a l’alumne? Mestre: El primer era amb imatges molt conegudes per ell i que es poguessin identificar amb un soroll representatiu: televisió, cotxe, tren, avió, gos, gat, policia. Ara estem treballant amb centres d’interès centrant-nos en una temàtica a cada PowerPoint, jo treballo imatges i sons de l’escola i la terapeuta del CDIAP treballa amb el vocabulari de la família. 12. Entrevistador: Aquesta creació de materials no és massa específica? Sembla molta feina a fer perquè només l’aprofiti un sol alumne. Mestre: En part tens raó. Això sol passar amb els alumnes d’educació especial, tenen unes necessitats molt específiques que s’han de tractar amb uns materials molt específics. Tot i així estem repetint l’experiència amb un altre alumne de 4 anys que té la síndrome X-Fràgil. Comparteix l’escola ordinària amb un centre d’educació especial i les seves necessitats comunicatives són molt semblants a les de l’altre alumne. Així doncs, podem reciclar i aprofitar els materials. 13. Entrevistador: Quin és el rol de l’alumne? Mestre: Connectar amb la realitat. No aïllar-se al seu món interior mitjançant conductes repetitives que el calmin, com els balancejos. Descobrir que la seva conducta té conseqüències i que, gràcies a la comunicació, pot interactuar amb el medi i satisfer les seves demandes. 14. Entrevistador: Moltes gràcies pel seu temps. Mestre: De res, un plaer compartir l’experiència. Espero que algú pugui aprofitar-la per desenvolupar projectes semblants.

El que he pretès amb aquesta experiència és oferir un aprenentatge a l’alumne sense partir d’un contingut curricular preorganitzat, sinó ajudant-lo a desenvolupar un model mental que l’ajudi a resoldre problemes de la vida quotidiana. El problema que es planteja al cas és el d’un alumne amb dificultats comunicatives greus. Aquestes dificultats fan que el model mental que té l’alumne sobre la interacció amb l’entorn sigui molt bàsic, només s’hi relaciona o fa demandes quan té una necessitat molt gran que li provoca angoixa (necessitats fisiològiques bàsiques: fam, dolor, son). A través de l’exploració i manipulació d’un joc amb Power Point s’intenta fer més complex aquest model mental sobre la situació comunicativa. L’objectiu fonamental és que ell percebi que la seva acció provoca conseqüències al seu voltant, arribant a entendre que hom pot manipular l’entorn al seu gust (dins uns límits i unes possibilitats). Aquest diàleg s’estableix amb un joc d’estímul – resposta: cada cop que ell pressiona un botó apareix un so que capta la seva atenció i quan torna a pressionar apareix la imatge relacionada. Aquest diàleg amb la màquina poc a poc s’extrapola amb més elements del seu entorn, ja que comprèn que les persones que també som part del seu entorn i les seves accions provoquen conseqüències que el poden satisfer.

Tot i així, s’ha d’entendre aquesta activitat com la peça d’un projecte més gran destinat a provocar un canvi conceptual amb l’alumne. En aquest cas les TIC ajuden a provocar aquest canvi, però no hem de prescindir d’altre activitats que també hi ajuden. Però perquè és important treballar els objectius amb les TIC? Doncs així es pot presentar la informació amb uns codis atractius i comprensibles per l’usuari. A més, quan comença a entendre la mecànica pot fer-ho tot sol, ja que aquesta activitat afavoreix un punt molt important de l’aprenentatge significatiu, ha de ser intencionat. Quan coneix el programari i està motivat per fer-lo servir sense ajuda, està regulant el popi aprenentatge; hi ha una intenció per aprendre. D’aquesta manera també estem permetent a l’alumne construir de manera natural un model cognitiu sobre el fet comunicatiu.

Resumint, gràcies al desenvolupament d’aquest programa l’alumne fa un canvi conceptual sobre el fet comunicatiu. Passa d’haver-hi demandes molt primitives en els moments límits a entendre conceptes com l’acció reacció, l’atenció i els tempos. Hi ha una reestructuració perquè acomoda les noves idees al seu model mental inicial. Hi ha un compromís conceptual, ja que quan experimenta tot sol amb el programari hi ha una intencionalitat.