| CAS: TREBALL EN XARXA I POWERPOINT PER DESENVOLUPAR LA COMUNICACIÓ | ||
| Resum del cas | ||
| La mestra d’educació especial d’una escola ordinària i la terapeuta del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) es coordinen per compartir materials i millorar la competència comunicativa d’un alumne. | ||
| Índex | Contingut | Accés al text |
| CONTEXT GENERAL | ||
| Experiència en l’ensenyament | 6 anys. |
|
| Experiència / Nivell expertesa en l’ús de TIC | Ús diari, nivell mitjà - alt. Interès per desenvolupar-lo a la feina i també a nivell personal. |
|
| Tipus d’escola | Escola d’Infantil i Primària. |
|
| Localització de l’escola | Poble de 5.500 habitants amb dues ciutats molt a prop. |
|
| Connexió | Alta velocitat. |
|
| Localització dels recursos tecnològics | Un únic ordinador a l’aula d’educació especial, un espai petit. |
|
| Situació socio-econòmica dels usuaris | Mitjana. |
|
| CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS | ||
| Nivell dels usuaris | P3 |
|
| Àrea/unitat | Educació Especial |
|
| FITES DE LA HISTÒRIA | ||
| Activitats planificades a la sessió o unitat | Ús de jocs creats amb el PowerPoint.
|
|
| Nivell d’aprenentatge esperat | Millorar l’accés a la comunicació de l’alumne. Fer-li veure que la seva acció té una conseqüència a la que ell pot tornar respondre creant així una interacció i introduint la idea del diàleg. | |
| Tipus d’activitat | Activitat inicialment molt dirigida, quan l’alumne entén la mecànica d’acció i resposta ell controla l’activitat. | |
| ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS | ||
| Tecnologies utilitzades | PowerPoint i commutador. | |
| Raó per la qual es fa servir | El fet de que quan l’alumne toca un botó produeix una conseqüència, ja sigui sonora o visual, afavoreix un diàleg. | |
| Naturalesa de les activitats ( tasques cognitives utilitzades) | Activació de l’atenció i del raonament per seqüències d’acció – reacció. |
|
| Dificultats trobades | Disposar d’un commutador a l’escola ordinària. | |
| Ajuda / Col·laboració emprada | Terapeuta CDIAP. | |
| Rol del docent | Presentar el joc i motivar-ne l’ús. |
|
| Rol dels usuaris | Aprenentatge per descobriment. Accedir al joc repetides vegades per entendre’n la mecànica d’acció – reacció i gaudir-ne. Buscar la comunicació. | |
| RESULTATS | ||
| Observacions | És un aprenentatge molt lent |
|
| Avaluació de l’aprenentatge | Observació de l’evolució en el joc i en els contextos naturals de l’alumne, veure si les seves competències comunicatives han millorat. | |
| Lliçó apresa pel docent | Es pot traslladar l’experiència a altres alumnes amb característiques semblants. | |
|
1. Entrevistador: Hola, en primer lloc m’agradaria saber quines són les característiques de l’alumne del cas, ja que en Educació Especial sempre parlem de casos molt específics i diferents els uns dels altres. Mestre: Doncs es tracta d’un alumne de 3 anys que s’acaba d’escolaritzar. Té un trastorn multi sistèmic que li afecta a la comunicació. No hi ha llenguatge oral, no hi ha contacte visual, només fa alguna demanda. Mestre: Abans de començar a parlar, els infants tenen unes fases comunicatives que els adults reforcem per entendre’ls i que ens entenguin. Plorar, jugar, assenyalar... és comunicar, tot i que no hi intervé el llenguatge oral. Quan un infant no ha pogut passar per aquestes fases no es pot comunicar. El que pretenc amb l’activitat és provocar de manera artificial tot allò que el nen no ha fet de forma natural quan evolutivament li tocava: parar atenció, esperar resposta, entendre un missatge...
4. Entrevistador: Llavors intentes, mitjançant les TIC, afavorir situacions comunicatives? Mestre: Correcte. El primer que s’ha d’entendre és que tota acció té una conseqüència. Si l’alumne se n’adona podrà triar les accions que li reportin conseqüències més gratificants. Serà un diàleg d’accions, previ a un diàleg comunicatiu.
5. Entrevistador: Quin programa ha fet servir? Mestre: El PowerPoint. S’han muntat una sèrie de diapositives en que quan acciones el botó apareix un so (capta l’atenció de l’alumne) i quan el tornes a accionar apareix la imatge corresponent (afavoreixes un coneixement).
6. Entrevistador. L’alumne és capaç d’entendre-ho per si sol? Mestre: Tant de bo! Tot plegat requereix un treball molt sistemàtic i repetitiu. Per facilitar-ho s’ha canviat el ratolí tradicional per un commutador. És un polsador rodó i gros amb un color ben vistós que permet captar l’atenció de l’alumne i li facilita l’acció, ja que encara no té molt desenvolupada la motricitat fina.
7. Mai he vist cap commutador, és habitual trobar-ne a les escoles? Mestre: La veritat és que no. Va ser un problema ja que el seu preu és elevat (entre 50 i 70 euros els més senzills). Hi ha un servei, l’UTAC (Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació), que pot fer un préstec quan l’alumne compleix uns requeriments molt específics, normalment associats a problemes motrius. L’alumne no entrava en aquests paràmetres i finalment la família va fer l’esforç de comprar-lo. Mestre: No és meva. Aquest alumne ja fa 1 any que assisteix dues sessions setmanals al CDIAP, un centre públic que atén als infants amb problemes de desenvolupament durant la primera infància. La terapeuta que el tracta em va proposar aquest joc i ara treballem conjuntament i a través de la xarxa per desenvolupar-lo. 9. Entrevistador: Quin tipus de treball en xarxa feu? Mestre: Cadascuna resumeix la sessió que ha tingut amb l’alumna en un document compartit a google docs i l’altra pot comentar-ho. Es crea així una coordinació asincrònica que ens permet valorar l’evolució de l’alumne en diferents contextos. Mestre: I tant! Els alumnes d’educació especial tenen una evolució lenta i, en aquest cas, només el podem avaluar a partir de criteris observables. Qualsevol canvi, tant sigui gran com petit, ha de quedar registrat. També compartim informació que ens transmet la família. És important saber com li anat al dia per poder donar explicació a les seves conductes. 11. Entrevistador: Com són els PowerPoint que li presenteu a l’alumne? Mestre: El primer era amb imatges molt conegudes per ell i que es poguessin identificar amb un soroll representatiu: televisió, cotxe, tren, avió, gos, gat, policia. Ara estem treballant amb centres d’interès centrant-nos en una temàtica a cada PowerPoint, jo treballo imatges i sons de l’escola i la terapeuta del CDIAP treballa amb el vocabulari de la família. Mestre: En part tens raó. Això sol passar amb els alumnes d’educació especial, tenen unes necessitats molt específiques que s’han de tractar amb uns materials molt específics. Tot i així estem repetint l’experiència amb un altre alumne de 4 anys que té la síndrome X-Fràgil. Comparteix l’escola ordinària amb un centre d’educació especial i les seves necessitats comunicatives són molt semblants a les de l’altre alumne. Així doncs, podem reciclar i aprofitar els materials.
13. Entrevistador: Quin és el rol de l’alumne? Mestre: Connectar amb la realitat. No aïllar-se al seu món interior mitjançant conductes repetitives que el calmin, com els balancejos. Descobrir que la seva conducta té conseqüències i que, gràcies a la comunicació, pot interactuar amb el medi i satisfer les seves demandes.
Mestre: De res, un plaer compartir l’experiència. Espero que algú pugui aprofitar-la per desenvolupar projectes semblants. |
El que he pretès amb aquesta experiència és oferir un aprenentatge a l’alumne sense partir d’un contingut curricular preorganitzat, sinó ajudant-lo a desenvolupar un model mental que l’ajudi a resoldre problemes de la vida quotidiana. El problema que es planteja al cas és el d’un alumne amb dificultats comunicatives greus. Aquestes dificultats fan que el model mental que té l’alumne sobre la interacció amb l’entorn sigui molt bàsic, només s’hi relaciona o fa demandes quan té una necessitat molt gran que li provoca angoixa (necessitats fisiològiques bàsiques: fam, dolor, son). A través de l’exploració i manipulació d’un joc amb Power Point s’intenta fer més complex aquest model mental sobre la situació comunicativa. L’objectiu fonamental és que ell percebi que la seva acció provoca conseqüències al seu voltant, arribant a entendre que hom pot manipular l’entorn al seu gust (dins uns límits i unes possibilitats). Aquest diàleg s’estableix amb un joc d’estímul – resposta: cada cop que ell pressiona un botó apareix un so que capta la seva atenció i quan torna a pressionar apareix la imatge relacionada. Aquest diàleg amb la màquina poc a poc s’extrapola amb més elements del seu entorn, ja que comprèn que les persones que també som part del seu entorn i les seves accions provoquen conseqüències que el poden satisfer.
Tot i així, s’ha d’entendre aquesta activitat com la peça d’un projecte més gran destinat a provocar un canvi conceptual amb l’alumne. En aquest cas les TIC ajuden a provocar aquest canvi, però no hem de prescindir d’altre activitats que també hi ajuden. Però perquè és important treballar els objectius amb les TIC? Doncs així es pot presentar la informació amb uns codis atractius i comprensibles per l’usuari. A més, quan comença a entendre la mecànica pot fer-ho tot sol, ja que aquesta activitat afavoreix un punt molt important de l’aprenentatge significatiu, ha de ser intencionat. Quan coneix el programari i està motivat per fer-lo servir sense ajuda, està regulant el popi aprenentatge; hi ha una intenció per aprendre. D’aquesta manera també estem permetent a l’alumne construir de manera natural un model cognitiu sobre el fet comunicatiu.
Resumint, gràcies al desenvolupament d’aquest programa l’alumne fa un canvi conceptual sobre el fet comunicatiu. Passa d’haver-hi demandes molt primitives en els moments límits a entendre conceptes com l’acció reacció, l’atenció i els tempos. Hi ha una reestructuració perquè acomoda les noves idees al seu model mental inicial. Hi ha un compromís conceptual, ja que quan experimenta tot sol amb el programari hi ha una intencionalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada