Les històries poden funcionar com a substitutes de l’experiència directa. Moltes vegades existeixen bones pràctiques que funcionen i compartir-les pot ajudar a altres professionals a optimitzar la seva tasca educativa. Avui en dia, gràcies a les TIC, això és molt més fàcil. Hem pogut comprovar, mitjançant la web de Kite i el debat de Casos, que hem d’aprendre de les històries que expliquen les experiències i que construir models aporta espais de treball col·lectiu.
Hi ha una sèrie de criteris que han de seguir els models d’experiències, per facilitar-ne la comprensió i agilitzar-ne la comprensió:
· S’ha de referenciar clarament el cas o problema i solucionar-lo mitjançant un aprenentatge significatiu amb les TIC com a eina principal.
· L’estructura de la història ha de ser compartida.
· S’han d’analitzar els protocols d’interacció dels estudiants a l’hora de resoldre o explicar un problema.
· Una correcta estructuració de l’entrevista ha d’esclarir informació important sobre el cas.
M’agradaria destacar el cas exposat per la companya Elisabet Camon Montblanch, Preparació d’un viatge a Berlín del primer curs d’alemany de l’Escola Oficial d’Idiomes.
Ha donat molta importància al context en què es produeix l’aprenentatge. Una EOI on hi ha alumnes procedents de poblacions diferents estudien un idioma del qual no és fàcil trobar entorns d’aprenentatge naturals. La solució ha sigut una immersió lingüística programada i avaluada pels mateixos alumnes. La intencionalitat i la motivació que produeix en els alumnes una activitat d’aquest tipus donen un grau de significativitat molt alt a l’aprenentatge. A més, comparteix amb el meu cas l’aprenentatge per descobriment. Que els alumnes siguin capaços d’incidir en allò que no saben (l’idioma) per trobar-ne la solució (viatge) i després avaluar-la (blogger, Power Point) provoca una reorganització dels models mentals increïble. En el cas de l’Elisabet l’entrevista ha estat una eina molt útil per contextualitzar el grup i veure que el que proposa són activitats viables en aquest cas i que potser en altres el tipus d’alumnat no permetria fer l’activitat. En canvi, en el cas Kite que vaig traduir: Escriptura col·laborativa de textos, vaig trobar algunes incongruències entre el cas i l’entrevista. Això demostra que un bon o mal ús de la tecnologia pot influenciar molt a l’hora de compartir models d’experiències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada