Entrevista II: Cristianisme

GABINET D’INFORMACIÓ
DE L’ESGLÉSIA A CATALUNYA
C/ Dels Àngels, 18
08001 Barcelona
Tel. 93 412 30 94 Fax 93 412 31 09
giec@tarraconense.cat

Barcelona, 22 de desembre de 2010

Benvolguts nois i noies de 6è B de l’escola Castell, de Calafell, Rachid, Cristhian, Farah, Noely, Nourelyakine, Wislly, Josep, Pau, Jakup, Genís i Olga,

ja fa un cert temps ens vau escriure, des de l’assignatura d’Alternativa, fent-nos una entrevista per saber més informació sobre la nostra religió –el cristianisme- ja que esteu estudiant les diferents religions que es poden trobar a Catalunya.
Ja ens dispensareu que hàgim tardat a respondre-us, perquè tenim també molta feina i, de vegades, no podem donar l’abast. Ja veieu que això ens passa a tots i en totes les edats.

En les respostes a les vostres vint-i-una preguntes no hi ha tot allò que fa referència al cristianisme, però hem procurat que no hi falti lo més important, perquè us en pugueu fer una idea suficient. Us enviem les respostes de dues formes: una, respectant l’ordre amb què vosaltres ens vau fer les preguntes, i una altra, amb un ordre diferent, que ens sembla us pot ajudar més a entendre quina és la fe, l’esperança i la vida dels cristians.

Quedem a la vostra disposició per si necessiteu algun aclariment.

Us desitgem que tingueu uns bons dies de Setmana Santa i de Pasqua i també un bon final de curs. Saludeu de part nostra els vostres mestres i companys.

Ben cordialment,

Montserrat Creus i Aureli Ortín
Responsables del Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

1. Quins dies o a quines hores del dia es resa?
Resar és parlar amb Déu i ho podem fer amb frases ja fetes i apreses, com és el cas del Parenostre, o ho podem fer lliurement, tal com ens surt del cor, amb paraules o amb el pensament.
Un cristià pot resar sempre i en qualsevol lloc. Quan estem junts, en comunitat, resem durant la Missa diària i, especialment, a la del diumenge (l’hora ja depèn dels llocs). També es resa la Litúrgia de les Hores, que és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels cristians, repartida en diferents moments o oficis al llarg del dia, del matí al vespre (Laudes, Ofici de lectura, Tèrcia, Sexta, Nona, Vespres i Completes), amb uns continguts propis per a cada hora. És habitual en les comunitats monàstiques i entre els preveres o sacerdots. De manera privada, també la poden practicar els fidels.

2. Per practicar la religió es necessita una roba especial?
Normalment, no, però en les cerimònies litúrgiques, especialment en la celebració de la Missa o Eucaristia, els bisbes, sacerdots o diaques es revesteixen amb uns vestits especials: l’alba, que és un vestit blanc, l’estola i la casulla, de quatre colors diferents, segons sigui la festa o el temps litúrgic que se celebra (els colors són el blanc, el verd, el vermell i el morat).
El temps litúrgic vol dir la celebració que els cristians fem, al llarg de l’any, dels fets més importants relacionats amb la vida, mort i resurrecció de Jesús.
També en moltes ocasions, els religiosos i religioses porten hàbit.

3. Creieu en un ésser suprem o en molts?
Els cristians creiem en un únic ésser suprem, al qual anomenem Déu. I alhora que creiem en un únic Déu, creiem també que aquest Déu és en tres persones distintes: el Pare i el Fill Jesucrist i l’Esperit Sant. A aquesta realitat és la que anomenem Santíssima Trinitat.
El cristianisme és, alhora, monoteista (creu en un sol Déu) i trinitari (un sol Déu en tres persones distintes). Aquesta professió de fe és fonamental i comuna a totes les confessions cristianes i s’expressa en la pregària anomenada “Credo” (“Credo” és una paraula llatina que vol dir “Jo crec”).

4. Quines festes principals té la vostra religió? Què es celebra i com es fa?
La festa principal dels cristians és, precisament, la Pasqua de Resurrecció de Jesús, que inicia aquesta vida nova que Déu ens vol donar a tots. Jesús és el primer d’una multitud de germans i germanes.
I per celebrar-ho, els cristians ens apleguem a l’església, entorn de l’altar, i el mossèn o sacerdot repeteix les mateixes paraules i els mateixos gestos que Jesús va dir i va fer la vigília de la seva mort, en l’últim sopar amb els seus deixebles, quan els va donar pa i vi i els va dir que els prenguessin i els mengessin, perquè el pa era el seu cos i el vi la seva sang, que ell donaria per a la salvació de tots. I els va dir també que aquestes paraules i aquests gestos els repetissin en memòria seva, fins a la fi dels temps. Per això, la manera que tenim els cristians de celebrar la memòria i la presència de Jesús ressuscitat és celebrant la Missa o Eucaristia –que vol dir “acció de gràcies”- i no només el diumenge de Pasqua de Resurrecció, sinó tots i cadascun dels diumenges de l’any.
La Pasqua de Resurrecció de Jesús la celebrem en la Setmana Santa, quan, cada any, al començament de la primavera, recordem els fets més importants dels últims dies de la vida de Jesús :
- el diumenge de Rams recordem la seva entrada solemne a Jerusalem, la capital del seu país Israel, quan molta gent el va reconèixer com el Messies, el Fill de Déu;
- el dijous sant recordem l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. En acabar el sopar, els va donar també un manament nou, els va dir : “Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat”. Per això, per ser cristians ens hem d’estimar, hem d’estimar tothom, inclús els enemics –tal com Jesús ens va també ensenyar-. I hem d’ajudar tothom, especialment els més pobres i necessitats; si no ho fem, ens allunyem de l’esperit de Jesús;
- el divendres sant recordem sobretot la passió i la mort de Jesús: el seu empresonament per part dels seus enemics, el judici que li van fer, les tortures que li van fer patir, la seva condemna a morir crucificat i la seva mort en la creu, entre dos lladres, al Calvari, als afores de Jerusalem;
- el dissabte sant recordem l’enterrament de Jesús, en un sepulcre a prop del Calvari:
- i el diumenge de Pasqua, tal com ja us hem explicat, recordem i celebrem que, quan semblava que tot havia acabat tan i tan malament, Déu Pare ressuscità amb una vida nova el seu Fill Jesús.
Acabada la Setmana Santa, el temps de Pasqua ens recorda els quaranta dies en què Jesús ressuscitat es va aparèixer als seus deixebles i els va encarregar que anessin per tot el món, anunciant la bona notícia de l’amor de Déu a tothom, tal com ell els ho havia ensenyat i ho havia viscut, fins a donar la seva vida per a tots.
Acabats aquests quaranta dies, Jesús retornà cap a Déu Pare (ho celebrem en la festa de l’Ascensió) i, al cap de deu dies, en la festa de Pentecosta, envià l’Esperit Sant als deixebles, que estaven reunits amb Maria, la seva mare. Eren unes cent vint persones.
Tot això ho podeu trobar en els quatre Evangelis, escrits per Mateu, Marc, Lluc i Joan, que ens expliquen la vida, els ensenyaments, la passió, mort i resurrecció de Jesús (“evangeli” és una paraula d’origen grec, que vol dir precisament “bona notícia”).
La Quaresma és el temps de preparació per celebrar la passió, mort i resurrecció de Jesús. És temps de reconèixer els nostres errors, de demanar perdó a Déu, de reconciliar-nos amb els altres. Són els quaranta dies abans de la Setmana Santa. Aquest temps comença amb la imposició de la cendra, com a signe de penitència, el dimecres de Cendra.
La segona festa en importància del cristianisme és el Nadal o memòria i celebració del naixement de Jesucrist, que cada any commemorem el dia 25 de desembre. Popularment, el Nadal se celebra més arreu del món que no pas la Setmana Santa. El Nadal acostuma a celebrar-se en família, fent el pessebre, cantant nadales i amb llums i ornaments als carrers.
Els cristians van entendre molt aviat que Jesús era el Fill de Déu no només en la seva Pasqua (el “pas” de la mort a la resurrecció), sinó des del començament de la seva vida i per això van triar una data simbòlica per celebrar el seu naixement. L’Advent són les quatre setmanes anteriors al Nadal, en les quals els cristians ens preparem per celebrar el naixement de Jesús.
En l’Epifania commemorem l’adoració dels Reis Mags. Ells entengueren que Jesús era el Messies, que ens portaria la salvació a tots, sense fer distinció de races.

5. Us agrada conviure amb altres religions?
Si els cristians creiem que tots els éssers humans som criatures de Déu i que ens hem de comportar entre nosaltres com a germans, és evident que no tenim problema en conviure amb ningú. El que passa és que, de vegades, la convivència entre les persones, tinguin les creences que tinguin, no és fàcil i, quan les creences, siguin religioses o d’altre tipus, són diferents hi pot haver, i de fet hi ha hagut, enfrontaments. Hem de demanar a Déu que les diferents fes o creences religioses no siguin motiu de lluites ni de discòrdies, sinó que tots puguem treballar per la pau i el benestar comuns.

6. Com es diu el vostre lloc de pregària o temple? Com és aquest lloc?
El nostre lloc de pregària o temple l’anomenem església. És el lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics. En el temple destaca l’altar, on se celebra la Missa o Eucaristia, i també el baptisteri, on se celebra el sagrament del baptisme o bateig. Al temple hi ha també un espai amb bancs per als fidels. Els temples són d’estils arquitectònics molt diversos, segons les èpoques i els llocs on s’han construït.
Però la paraula “Església” vol dir també el conjunt dels cristians. És una paraula que es pot referir tant al temple com a les persones que formem la comunitat cristiana.

7. Teniu un llibre sagrat? Com es diu? De què tracta?
Sí, el llibre sagrat dels cristians és la Bíblia. La Bíblia ha influït molt en la història i la cultura de la humanitat i els cristians creiem que tot ell és inspirat per Déu, per donar-nos la seva revelació i salvació.
El mot “Bíblia” prové de la llengua grega i significa “els llibres”. Designa la col•lecció dels escrits –un total de setanta dos- que formen l’Antic i el Nou Testament, una autèntica biblioteca que ha anat sorgint en el decurs d’uns dotze segles d’història (X aC - II dC), com a expressió de la fe del poble d’Israel (Antic Testament) i de l’Església cristiana en els seus inicis (Nou Testament). L’Antic Testament (AT) és la història de les relacions, de l’aliança, entre Déu i el poble d’Israel. En l’AT (que també és llibre sagrat per la religió jueva) es tracta dels orígens del món i de la creació de l’home i de la dona, i més endavant de la revelació de Déu a Abraham i als seus descendents, el poble d’Israel; com aquest poble va ser esclavitzat a Egipte i alliberat per Déu per mitjà de Moisès; com Moisès va rebre de Déu els deu manaments i després el poble s’instal•là a la Terra Promesa, que més endavant s’anomenaria Palestina. L’AT tracta també de com Déu va anunciar, a través d’uns homes anomenats profetes, que ell enviaria el Messies per revelar al poble plenament el seu amor i la seva bondat.
El Nou Testament (NT) és la història de les relacions de Déu amb tota la humanitat per mitjà del seu Fill Jesucrist. En el NT, que comença amb els quatre Evangelis, se’ns explica la vida i els ensenyaments de Jesús i també els miracles i obres bones que va fer, sobretot, als malalts i als pobres. Se’ns narra també la seva passió, mort i resurrecció i com els seus seguidors i deixebles el van reconèixer com el Messies promès en l’època de l’Antic Testament.
El NT ens explica també la història dels primers anys de la comunitat cristiana, animada pels dotze apòstols als que Jesús havia encarregat que la dirigissin. De vegades, per fer-ho els escrivien cartes o epístoles que també es conserven en el NT.
Quan els cristians ens reunim en la Missa o Eucaristia, al començament llegim i escoltem un fragment de l’AT i també un del NT, especialment dels Evangelis.

8. Teniu una figura sagrada?
La figura sagrada del cristianisme és Jesús de Natzaret, que va viure al segle I a Israel (Palestina), al qual els cristians reconeixem com el Crist (per això l’anomenem Jesucrist).
“Crist” és una paraula grega que vol dir “l’ungit o enviat de Déu” (“Messies” vol dir el mateix que “Crist”, però en llengua hebrea). Els cristians van reconèixer a Jesucrist com el Fill de Déu, Déu mateix que s’havia fet home per mostrar-nos la realitat de Déu i per salvar-nos, és a dir, per reconciliar-nos amb ell.
Els seguidors o deixebles de Jesús de Natzaret, Jesucrist, van ser molt aviat anomenats “cristians”, pocs anys després de la mort i resurrecció de Jesús, al segle I.

9. Quins són els personatges principals de la vostra religió? Perquè són tan importants?
És per mitjà de la vida i els ensenyaments de Jesucrist que els cristians van entendre, per la fe, que l’únic Déu és Pare, és el Fill Jesucrist i és l’Esperit de tots dos, l’Esperit Sant. És molt difícil expressar amb paraules allò que es creu, però les paraules són la gran eina que tenim els éssers humans per poder expressar, encara que sigui imperfectament, les nostres creences, els nostres sentiments, els nostres pensaments i els nostres coneixements.
Tots els altres personatges del cristianisme, principals o secundaris, ho són per la seva relació amb Jesucrist.
En el cristianisme, el personatge més important després de Jesús és la seva mare, Maria. Com que els cristians reconeixem a Jesús com a vertader home i alhora com a vertader Déu, a Maria l’anomenem no només “mare de Jesús”, sinó també “mare de Déu” i la venerem a molts llocs i amb noms i imatges diferents (Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu de Núria, Mare de Déu de Meritxell i altres). Són com les moltes fotografies d’una mateixa mare, a la qual estimem molt, perquè per mitjà d’ella, Déu s’ha fet, en Jesús, un de nosaltres. A aquest misteri de fe l’anomenem el misteri de l’Encarnació, que és el que celebrem per Nadal, el naixement de Jesucrist.
A Maria, la Mare de Déu, l’anomenem també Verge Maria, perquè creiem que en el naixement de Jesús hi va haver una intervenció extraordinària de Déu.
El següent personatge en importància és Josep, que va fer de pare de Jesús. Maria i Josep són la família de Jesús; per això, a tots tres junts, Jesús, Maria i Josep els anomenem la Sagrada Família.
Altres personatges importants són els sants i santes, que són aquells cristians i cristianes que, en la seva vida, han procurat seguir i complir del tot allò que Jesús ens va ensenyar i que creiem que ja viuen plenament amb Déu. Hi ha sants i santes a tots els vint segles de cristianisme, des del començament, com sant Pere i sant Pau o santa Maria Magdalena, i sant Jordi; a l’Edat Mitjana, com sant Francesc d’Assís i santa Clara, o més recentment, el beat Joan XXIII o la beata Teresa de Calcuta.

10. Teniu alguna celebració on es mengi un aliment especial o una beguda concreta?
Sí, ja us ho hem explicat, a la Missa o Eucaristia el pa i el vi consagrats són, per a nosaltres, el Cos i la Sang de Jesucrist, que ens dóna la seva mateixa vida com aliment i força en el nostre camí.

11. Feu casaments a la vostra religió? Com són?
Sí, el matrimoni és un dels set sagraments, pel qual un home i una dona batejats es comprometen a viure units, tota la vida, amb la finalitat d’estimar-se i recolzar-se mútuament, així com de procrear, tenir fills i educar-los. Déu els atorga la seva gràcia a través de la mútua acceptació del compromís.

12. Hi ha algun objecte o objectes especials que s’utilitzin en les pregàries o ceremonies religioses?
En la Missa, la patena sosté el pa i el calze conté el vi. L’altar és presidit per la creu, que ens recorda la mort de Jesús (“la creu on va morir en símbol de vida es va convertir”). En l’església també hi ha icones o pintures, escultures espelmes, entre altres.

13. Com es celebra el naixement d’un nadó? I la seva mort o enterrament, té alguna celebració especial?
El naixement d’un nou nadó se celebra amb alegria per aquest regal de Déu. En el sagrament del Baptisme, un infant (o adult, depèn dels casos) neix de nou i entra a formar part de la família dels fills de Déu. El Baptisme és el sagrament que ens fa cristians i es rep només un cop a la vida.
Quan algú mor, es prega a Déu pel difunt o difunta; després, se l’enterra i se celebra una missa funeral per demanar al Senyor que tingui misericòrdia d’ell, que el tingui a la seva glòria.

14. Teniu algun aliment o beguda prohibits? Perquè ho són?
Els cristians no tenim cap aliment o beguda prohibits, però el que l’Església ens demana és que siguem sobris, és a dir, que no abusem ni del menjar ni de la beguda. Per això, en el temps de Quaresma (el temps de preparació de la Pasqua), ens demana que els divendres no mengem carn i alguns dies, especialment el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant, dejunem, és a dir, mengem menys del que habitualment fem.

15. Hi ha alguna paraula prohibida o que no es pugui dir?
No es pot dir el nom de Déu en va ni es poden dir mentides. És molt recomanable no dir insults ni paraules obscenes.

16. Teniu un animal sagrat? Quin és?
Els cristians creiem que Déu ha creat (ha fet possible) tot l’univers, tot és obra d’ell; també la Terra en què vivim i tot el que en ella hi ha, inclosos nosaltres. En aquest sentit, només Déu és sagrat; totes les altres coses i éssers, inclosos els animals, són obra seva, són les seves “criatures”.
Però, en la mesura que els cristians creiem que Déu s’ha fet un de nosaltres en Jesús de Natzaret, creiem també que tot ésser humà és sagrat i, per això, l’hem d’estimar i respectar com si fos Déu mateix. Per això, creiem que la vida humana s’ha de respectar des del seu inici fins a la seva fi natural, la mort, i que ens hem d’ajudar entre nosaltres per ser com Déu vol que siguem: bons i generosos, com Ell és.
Com us podeu imaginar, això que us acabo de dir no és gens fàcil i moltes vegades podem actuar fent coses mal fetes i allunyant-nos del que Déu vol. Però no ens hem de desanimar, li hem de demanar perdó i demanar-li també que ens ajudi a ser com Ell vol que siguem. I penseu que això que us dic, no és només per quan som petits o joves, sinó que això dura tota la vida. Però Ell no ens deixa mai i ens ajuda sempre, encara que no el veiem. El seu Esperit és a prop nostre, és a prop de totes i cadascuna de les seves criatures.

17. Feu algun ritual o pregària especial durants els àpats?
Abans dels àpats, es beneeix la taula. Hi ha una pregària catalana molt antiga, que diu així:
- “Déu i Pare omnipotent, amb vostra divina paraula, beneïu aquesta taula i a tots nosaltres. Amén.” (Amén és una paraula hebrea, que vol dir: Sí, estic d’acord amb això que acabo de dir).
Després, es pot fer una acció de gràcies.

18. Hi ha cançons sobre la vostra religió? Quines són? On les podem escoltar?
Sí, moltes, i de tots els estils musicals. Es fa difícil fer una tria: hi ha des de cant gregorià, Nadales (http://www.edu365.cat/nadales/), música sacra, gospel, cants de Taizé (música repetitiva, tranquil•la: http://www.taize.fr/es_rubrique373.html) fins a rap cristià (http://www.youtube.com/watch?v=y_Ae6aMlHaY&feature=related), hip hop, heavy metal, rock...
Algunes es poden escoltar en les celebracions litúrgiques; d’altres també en concerts de corals, d’escolanies (http://www.youtube.com/watch?v=pCBoPY7zqrk&feature=channel)...
També hi ha diversos grups i cantants de música cristiana: Gna. Glenda, Brotes de Olivo, Kairoi, Martín Valverde, Pare Jony, Migueli, Betsaida, Jaire...
També cal afegir que, a més de la música, el cristianisme també s’ha expressat en les altres belles arts: l’arquitectura, especialment en els temples i catedrals de tots els estils, algunes de les quals encara s’estan construint, com és el cas del temple dedicat a la Sagrada Família, a Barcelona, obra de l’arquitecte català Antoni Gaudí; en l’escultura, recordem, per exemple, les grans obres de Miquel Àngel Buonarrotti; en la pintura, des dels frescos romànics fins les grans obres dels pintors del Renaixement i el Barroc; en la literatura, des dels escrits del Nou Testament (els quatre Evangelis, les cartes de sant Pau i altres) a obres, com la Divina Comèdia, del Dante. També en el cinema, des dels seus inicis, trobem moltes pel.lícules que hi fan referència, directa o indirectament, entre elles, “Los diez mandamientos”, “El signo de la Cruz”, “Ben-Hur”, “Jesús de Natzaret”, “La passió de Crist”, “La túnica sagrada”, “Quo Vadis” o “Hermano sol, hermana luna” (en torn de la vida de Francesc i Clara d’Assís).

19. Us comuniqueu amb gent d’altres religions per compartir idees?
Gairebé tot allò que us hem explicat contestant les vostres preguntes és comú a tots els cristians. Però al llarg dels dos mil anys d’història del cristianisme no hem estat prou fidels a Jesús i, sobretot des de l’Edat Mitjana, ens hem barallat i separat entre nosaltres. Això ha fet que el cristianisme estigui dividit entre els cristians catòlics (Església catòlica, a la qual nosaltres pertanyem), els cristians ortodoxos (Església ortodoxa) i els cristians protestants (esglésies protestants, les més importants de les quals s’anomenen esglésies evangèliques). Però ja fa molts anys que hi ha un desig de retornar a la unitat inicial i a això s’anomena “moviment ecumènic”. Cada any, molts cristians dediquem una setmana del mes de gener, des del dia 18 fins al 25, a resar pel retorn a la unitat.
Amb les religions no cristianes, tant si són monoteistes (jueus i musulmans) com si no ho són (budisme i altres), els cristians procurem tenir relacions de respecte i tolerància, per anar construint entre tots un món més just i més bo, tal com Déu ho vol.

20. Com es diu la vostra pregària més important?
La pregària més important dels cristians s’anomena “Parenostre” (“Pare” és el nom que Jesús donava a Déu i ens ensenyava que tots som fills de Déu i, per tant, germans).
El Parenostre l’ensenyà Jesús als seus deixebles i té aquestes vuit frases:
- Pare nostre, que esteu en el cel:
- sigui santificat el vostre nom;
- vingui a nosaltres el vostre Regne;
- faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
- El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui;
- i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
- i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació,
- ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
D’alguna manera, el Parenostre resumeix els ensenyaments de Jesús i ens ajuda a dirigir-nos amb confiança al Pare de tots.

21. Creieu en una altra vida després de la mort? Què creieu que passa quan algú mor?
Els cristians creiem que Déu, que ha creat la vida, ens vol donar també una altra “vida” després de la mort. Una vida en què ja el coneixerem plenament i viurem amb Ell per sempre. Això no ho podem imaginar, però ho podem creure.
Dit amb altres paraules, Déu ens ha fet perquè visquem sempre amb Ell, per fer-nos participar de la seva mateixa “vida”, una vida plena i feliç on no hi haurà ni dolor, ni mort, ni cap tipus de patiment. Això que us dic, pot semblar un somni o una il•lusió impossible, però no és ni un somni ni una il•lusió, és la fe que Déu ens ha regalat als cristians i que nosaltres hem cregut. Aquesta fe, com veieu, ens dóna una gran esperança.
En relació a la segona part de la vostra pregunta (“Què creieu que passa quan algú mor?”), us podem respondre dient que creiem que, al morir, s’acaba aquesta vida nostra en aquest món i que el nostre cos, les nostres restes o despulles materials es desfan, però que la nostra ànima o esperit (allò que fa que nosaltres puguem pensar, estimar, tenir consciència de nosaltres mateixos, el nostre jo, el jo de cadascú) és acollida per Déu i comença aquesta vida nova amb Ell de què us hem parlat fa un moment.
Però, per entendre la fe cristiana en relació a l’altra vida després de la mort, cal afegir que els cristians creiem que Déu, a la fi dels temps, ens retornarà també, de manera nova, la nostra dimensió corporal. Això que us acabo de dir, en el Credo s’expressa amb la frase: “Crec en la resurrecció de la carn”. Dit amb altres paraules, els cristians creiem que Déu ens donarà la mateixa vida nova que va donar al seu Fill Jesucrist quan el va ressuscitar, tres dies després de la seva mort en la creu. I aquest fet el celebrem especialment el diumenge de Pasqua de Resurrecció.