Explicació del disseny (entrada anterior)

Aquest problema d’anàlisi de casos és molt complex pels alumnes, ja que no estan acostumats a aquest tipus d’aprenentatge. Normalment, la rutina que es segueix per assolir nous aprenentatges a les escoles té unes fases molt concretes: avaluació inicial, exposició dels nous continguts, resolució d’exercicis pràctics partint de la teoria, avaluació contínua i/o final. El fet de fugir d’aquest esquema ja suposa un repte per l’alumne. En aquest cas s’ha mirat de fer a l’alumne l’agent principal d’aprenentatge, que ell posi damunt la taula tot allò que necessita saber i que pensi i busqui les maneres de fer-ho. Com no té costum a resoldre problemes d’aquest tipus, el paper de docent ha de ser d’orientador, exposant a l’alumne preguntes que facin que ell reflexioni i es qüestioni com seguir el camí de l’aprenentatge.

Aquesta activitat esta dissenyada perquè la dugui a terme el mestre tutor, ja que està relacionada estretament amb els problemes de convivència a la classe. Així doncs s’ha d’analitzar amb cura el paper del psicopedagog ja que tot i no ser-hi present en l’aplicació, si ho és en el disseny d’activitats i estratègies. La psicopedagoga doncs, facilita al tutor eines i idees per encaminar una assignatura conflictiva pels alumnes, en una font d’aprenentatge significatiu. Aquesta tasca no és aïllada per un grup i un moment concret, sinó que té molt a veure amb els canvis a nivell metodològic que promou el centre per millorar les competències dels seus alumnes.

L’activitat s’emmarca en una escola amb un alt índex d’alumnat immigrant i s’està mirant d’adaptar, utilitzant diferents mitjans, a aquesta realitat. Així doncs, la psicopedagoga de l’EAP -que visita el centre quinzenalment- està adherit a la comissió de convivència, encarregada de facilitar actuacions al claustre que li facilitin el treball diari amb els alumnes. Un dels aspectes que més és qüestionen dins la comissió, és la dificultat de treballar amb llibres, ja que no troben cap línia editorial que pugui adaptar-se a la diversitat cultural i de nivells cognitius de cada grup. Hi ha una proposta en ferm d’abandonar els llibres de text aprofitant la tecnologia educativa que comença a envair el l’escola: ordinadors i pissarres digitals interactives. Com encara no hi ha prou infraestructura per fer un canvi general s’està provant d’eliminar llibres en algunes assignatures i proposar un treball interdisciplinari per projectes. Però, sempre hi ha pros i contres. Els principals objectius o avantatges que es preveu amb aquest canvi és motivar a l’alumne i facilitar que assoleixi les competències bàsiques seguint la seva evolució personal i no l’estipulat per la seva edat. Però hi ha qui posa pals a les rodes, molts mestres no creuen o no volen estar preparats per aquest canvi. Per això la millor solució és fer canvis en certs grups i certes assignatures esperant que els bons resultats animin a la resta de claustre a adherir-s’hi.

Aquesta activitat es va dissenyar perquè la situació era favorable al canvi: un grup petit amb molta diversitat, un material i una assignatura que no motivaven els alumnes, una tutora amb empenta i ganes d’experimentar amb noves formes d’aprenentatge i una aula dotada dels recursos necessaris. La tutora i la psicopedagoga dissenyen juntes l’activitat seguint els requisits curriculars de la LOE: competències bàsiques i interdisciplinarietat. Ambdues mantenen reunions quinzenals (aprofitant la visita de la psicopedagoga al centre) per anar avaluant el procés, la resposta dels alumnes i proposar noves actuacions quan calgui.