Avaluació tecnològica del disseny
El disseny ha comptat amb un element que valoro molt positivament a l’hora d’oferir informació als alumnes, la pissarra digital interactiva. Gràcies a aquest element es pot crear un clima participatiu on la informació es pot tractar de manera molt àgil i flexible. Per exemple, quan s’elaboraven les entrevistes, podien veure el que es redactava i anar afegint o canviant coses sobre la marxa.
A l’hora d’utilitzar internet s’han donat estratègies per fer la recerca i tutorial per aprendre a utilitzar el programari de forma eficaç. Això ha obert moltes portes als alumnes, ja que fins ara l’ús que li donaven a la xarxa era més encaminat a l’oci i ara poden veure que també serveix per solucionar els seus dubtes o per ajudar-los quan tenen un problema.
Webliografia
ATID. (2010). ATID Comunitat Jueva de Catalunya. Consulta el 2 de desembre de 2010 des de http://www.atid.es/
Conferència Episcopal Tarraconense. (2011). CET Conferència Episcopal Tarraconense. Consulta el 2 de desembre de 2010 des de http://www.tarraconense.cat/
Consell Evangèlic de Catalunya (2011). Federació d’esglésies i organismes evangèlics de Catalunya. Consulta el 2 de desembre de 2010 des de http://www.consellevangelic.cat/
Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes (2010). CCEB Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes. Consulta el 2 de desembre de 2010 des de http://www.ccebudistes.org/
Església Ortodoxa Espanyola (2010). Església Ortodoxa Espanyola, Patriarcat de Sèrbia. Consulta el 2 de desembre de 2010 des de http://www.iglesiaortodoxa.es/ca/index.html
UCIDE Catalunya. (2011). El portal de l’Islam a Catalunya. Consulta el 2 de sembre de 2010, des de http://ucidecatalunya.blogspot.com/
Conclusions
Per començar les meves conclusions m’agradaria dir que potser he triat una activitat massa ambiciosa. De seguida em vaig engrescar amb la proposta del disseny i tenia ganes de fer una cosa diferent. Confiava plenament en que a la pràctica seria una gran activitat i, de fet, així ha sigut. Però potser ha sigut massa extensa per fer aquesta PAC. Dins l’activitat hi ha molts exercicis que no s’han pogut acabar per una falta de previsió en la temporització. Això ha donat lloc a un disseny interessant, però que ara no puc presentar de forma complerta i me n’adono que potser hauria d’haver plantejat objectius més fàcils d’assolir en el temps que em demanava l’assignatura. Però cal aprendre de l’experiència i també m’ha agradat saber trobar solucions a aquests contratemps i poder-les exposar per a futures activitats.
De totes maneres estic molt satisfeta amb la feina feta. Crec que de cara a l’assignatura hi ha molt punts a millorar, però he experimentat un aprenentatge significatiu amb els alumnes i m’ha provocat molta satisfacció.
Un altre punt que crec que m’ha quedat incomplert és l’aportació de material gràfic a la mostra documental, però des del centre he tingut traves a l’hora de fer fotografies. Tot i així he pogut completar la mostra documental amb altres materials molt interessants, com els vídeos de youtube.
En referència a l’assignatura m’agradaria afegir que estic contenta amb tot el què aprés. El que més m’ha agradat ha sigut el debat CTS, ja que hi havia moments molt emocionants on semblava que ens enfadéssim els uns amb els altres. Però aprendre a argumentar en un debat és un punt important que per mi era totalment desconegut. També m’ha semblat molt interessant l’eina del cmaps. Ara l’estic utilitzant en altres treballs dins i fora de la UOC i permet presentar conceptes de forma més clara.
dijous, 20 de gener del 2011
Avaluació de l’activitat i de l’aprenentatge
En general faig una bona avaluació de l’activitat ja que ha facilitat un aprenentatge significatiu pels alumnes i aquets s’han vist motivats per l’assignatura.
El que no valoro positivament és la temporització inicial. En general, la realització de l’activitat ha sigut més lenta del previst i no s’ha pogut dur a terme el disseny complert. Aquest retard ha estat causat, principalment, per la desconeixença dels alumnes de força vocabulari per expressar les seves preguntes i interpretar les respostes. Com contrapunt, podríem dir que això ha facilitat la comprensió i a afavorit un anàlisi més acurat de les entrevistes.
Un altre aspecte a millorar és que en el període d’un mes els alumnes només han rebut resposta a 2 de les 6 entrevistes que van lliurar. Aquí l’experiència ensenya al docent a fer una mica de “trampa” durant al procés i enviar les entrevistes a algú amb qui prèviament s’hagi contactat i estigui disposat a respondre les preguntes en un marge de temps concret. A canvi d’aquest contratemps s’ha aprofitat per veure la següent pel•lícula:
És un documental on s’intenta unir nens israelians i palestins per jugar un partit de futbol. Gràcies a les situacions i comentaris del vídeo s’ha pogut debatre sobre els conflictes que s’originen quan dues religions o cultures tenen creences oposades i de com això es pot solucionar.
L’avaluació continuada de l’alumnat s’ha fet mitjançant la seva participació al llarg de les activitats. Falta realitzar l’avaluació final mitjançant els Power Point que encara no s’han pogut elaborar per falta de temps.
El que no valoro positivament és la temporització inicial. En general, la realització de l’activitat ha sigut més lenta del previst i no s’ha pogut dur a terme el disseny complert. Aquest retard ha estat causat, principalment, per la desconeixença dels alumnes de força vocabulari per expressar les seves preguntes i interpretar les respostes. Com contrapunt, podríem dir que això ha facilitat la comprensió i a afavorit un anàlisi més acurat de les entrevistes.
Un altre aspecte a millorar és que en el període d’un mes els alumnes només han rebut resposta a 2 de les 6 entrevistes que van lliurar. Aquí l’experiència ensenya al docent a fer una mica de “trampa” durant al procés i enviar les entrevistes a algú amb qui prèviament s’hagi contactat i estigui disposat a respondre les preguntes en un marge de temps concret. A canvi d’aquest contratemps s’ha aprofitat per veure la següent pel•lícula:
És un documental on s’intenta unir nens israelians i palestins per jugar un partit de futbol. Gràcies a les situacions i comentaris del vídeo s’ha pogut debatre sobre els conflictes que s’originen quan dues religions o cultures tenen creences oposades i de com això es pot solucionar.
L’avaluació continuada de l’alumnat s’ha fet mitjançant la seva participació al llarg de les activitats. Falta realitzar l’avaluació final mitjançant els Power Point que encara no s’han pogut elaborar per falta de temps.
Entrevista II: Cristianisme
GABINET D’INFORMACIÓ
DE L’ESGLÉSIA A CATALUNYA
C/ Dels Àngels, 18
08001 Barcelona
Tel. 93 412 30 94 Fax 93 412 31 09
giec@tarraconense.cat
Barcelona, 22 de desembre de 2010
Benvolguts nois i noies de 6è B de l’escola Castell, de Calafell, Rachid, Cristhian, Farah, Noely, Nourelyakine, Wislly, Josep, Pau, Jakup, Genís i Olga,
ja fa un cert temps ens vau escriure, des de l’assignatura d’Alternativa, fent-nos una entrevista per saber més informació sobre la nostra religió –el cristianisme- ja que esteu estudiant les diferents religions que es poden trobar a Catalunya.
Ja ens dispensareu que hàgim tardat a respondre-us, perquè tenim també molta feina i, de vegades, no podem donar l’abast. Ja veieu que això ens passa a tots i en totes les edats.
En les respostes a les vostres vint-i-una preguntes no hi ha tot allò que fa referència al cristianisme, però hem procurat que no hi falti lo més important, perquè us en pugueu fer una idea suficient. Us enviem les respostes de dues formes: una, respectant l’ordre amb què vosaltres ens vau fer les preguntes, i una altra, amb un ordre diferent, que ens sembla us pot ajudar més a entendre quina és la fe, l’esperança i la vida dels cristians.
Quedem a la vostra disposició per si necessiteu algun aclariment.
Us desitgem que tingueu uns bons dies de Setmana Santa i de Pasqua i també un bon final de curs. Saludeu de part nostra els vostres mestres i companys.
Ben cordialment,
Montserrat Creus i Aureli Ortín
Responsables del Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya
1. Quins dies o a quines hores del dia es resa?
Resar és parlar amb Déu i ho podem fer amb frases ja fetes i apreses, com és el cas del Parenostre, o ho podem fer lliurement, tal com ens surt del cor, amb paraules o amb el pensament.
Un cristià pot resar sempre i en qualsevol lloc. Quan estem junts, en comunitat, resem durant la Missa diària i, especialment, a la del diumenge (l’hora ja depèn dels llocs). També es resa la Litúrgia de les Hores, que és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels cristians, repartida en diferents moments o oficis al llarg del dia, del matí al vespre (Laudes, Ofici de lectura, Tèrcia, Sexta, Nona, Vespres i Completes), amb uns continguts propis per a cada hora. És habitual en les comunitats monàstiques i entre els preveres o sacerdots. De manera privada, també la poden practicar els fidels.
2. Per practicar la religió es necessita una roba especial?
Normalment, no, però en les cerimònies litúrgiques, especialment en la celebració de la Missa o Eucaristia, els bisbes, sacerdots o diaques es revesteixen amb uns vestits especials: l’alba, que és un vestit blanc, l’estola i la casulla, de quatre colors diferents, segons sigui la festa o el temps litúrgic que se celebra (els colors són el blanc, el verd, el vermell i el morat).
El temps litúrgic vol dir la celebració que els cristians fem, al llarg de l’any, dels fets més importants relacionats amb la vida, mort i resurrecció de Jesús.
També en moltes ocasions, els religiosos i religioses porten hàbit.
3. Creieu en un ésser suprem o en molts?
Els cristians creiem en un únic ésser suprem, al qual anomenem Déu. I alhora que creiem en un únic Déu, creiem també que aquest Déu és en tres persones distintes: el Pare i el Fill Jesucrist i l’Esperit Sant. A aquesta realitat és la que anomenem Santíssima Trinitat.
El cristianisme és, alhora, monoteista (creu en un sol Déu) i trinitari (un sol Déu en tres persones distintes). Aquesta professió de fe és fonamental i comuna a totes les confessions cristianes i s’expressa en la pregària anomenada “Credo” (“Credo” és una paraula llatina que vol dir “Jo crec”).
4. Quines festes principals té la vostra religió? Què es celebra i com es fa?
La festa principal dels cristians és, precisament, la Pasqua de Resurrecció de Jesús, que inicia aquesta vida nova que Déu ens vol donar a tots. Jesús és el primer d’una multitud de germans i germanes.
I per celebrar-ho, els cristians ens apleguem a l’església, entorn de l’altar, i el mossèn o sacerdot repeteix les mateixes paraules i els mateixos gestos que Jesús va dir i va fer la vigília de la seva mort, en l’últim sopar amb els seus deixebles, quan els va donar pa i vi i els va dir que els prenguessin i els mengessin, perquè el pa era el seu cos i el vi la seva sang, que ell donaria per a la salvació de tots. I els va dir també que aquestes paraules i aquests gestos els repetissin en memòria seva, fins a la fi dels temps. Per això, la manera que tenim els cristians de celebrar la memòria i la presència de Jesús ressuscitat és celebrant la Missa o Eucaristia –que vol dir “acció de gràcies”- i no només el diumenge de Pasqua de Resurrecció, sinó tots i cadascun dels diumenges de l’any.
La Pasqua de Resurrecció de Jesús la celebrem en la Setmana Santa, quan, cada any, al començament de la primavera, recordem els fets més importants dels últims dies de la vida de Jesús :
- el diumenge de Rams recordem la seva entrada solemne a Jerusalem, la capital del seu país Israel, quan molta gent el va reconèixer com el Messies, el Fill de Déu;
- el dijous sant recordem l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. En acabar el sopar, els va donar també un manament nou, els va dir : “Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat”. Per això, per ser cristians ens hem d’estimar, hem d’estimar tothom, inclús els enemics –tal com Jesús ens va també ensenyar-. I hem d’ajudar tothom, especialment els més pobres i necessitats; si no ho fem, ens allunyem de l’esperit de Jesús;
- el divendres sant recordem sobretot la passió i la mort de Jesús: el seu empresonament per part dels seus enemics, el judici que li van fer, les tortures que li van fer patir, la seva condemna a morir crucificat i la seva mort en la creu, entre dos lladres, al Calvari, als afores de Jerusalem;
- el dissabte sant recordem l’enterrament de Jesús, en un sepulcre a prop del Calvari:
- i el diumenge de Pasqua, tal com ja us hem explicat, recordem i celebrem que, quan semblava que tot havia acabat tan i tan malament, Déu Pare ressuscità amb una vida nova el seu Fill Jesús.
Acabada la Setmana Santa, el temps de Pasqua ens recorda els quaranta dies en què Jesús ressuscitat es va aparèixer als seus deixebles i els va encarregar que anessin per tot el món, anunciant la bona notícia de l’amor de Déu a tothom, tal com ell els ho havia ensenyat i ho havia viscut, fins a donar la seva vida per a tots.
Acabats aquests quaranta dies, Jesús retornà cap a Déu Pare (ho celebrem en la festa de l’Ascensió) i, al cap de deu dies, en la festa de Pentecosta, envià l’Esperit Sant als deixebles, que estaven reunits amb Maria, la seva mare. Eren unes cent vint persones.
Tot això ho podeu trobar en els quatre Evangelis, escrits per Mateu, Marc, Lluc i Joan, que ens expliquen la vida, els ensenyaments, la passió, mort i resurrecció de Jesús (“evangeli” és una paraula d’origen grec, que vol dir precisament “bona notícia”).
La Quaresma és el temps de preparació per celebrar la passió, mort i resurrecció de Jesús. És temps de reconèixer els nostres errors, de demanar perdó a Déu, de reconciliar-nos amb els altres. Són els quaranta dies abans de la Setmana Santa. Aquest temps comença amb la imposició de la cendra, com a signe de penitència, el dimecres de Cendra.
La segona festa en importància del cristianisme és el Nadal o memòria i celebració del naixement de Jesucrist, que cada any commemorem el dia 25 de desembre. Popularment, el Nadal se celebra més arreu del món que no pas la Setmana Santa. El Nadal acostuma a celebrar-se en família, fent el pessebre, cantant nadales i amb llums i ornaments als carrers.
Els cristians van entendre molt aviat que Jesús era el Fill de Déu no només en la seva Pasqua (el “pas” de la mort a la resurrecció), sinó des del començament de la seva vida i per això van triar una data simbòlica per celebrar el seu naixement. L’Advent són les quatre setmanes anteriors al Nadal, en les quals els cristians ens preparem per celebrar el naixement de Jesús.
En l’Epifania commemorem l’adoració dels Reis Mags. Ells entengueren que Jesús era el Messies, que ens portaria la salvació a tots, sense fer distinció de races.
5. Us agrada conviure amb altres religions?
Si els cristians creiem que tots els éssers humans som criatures de Déu i que ens hem de comportar entre nosaltres com a germans, és evident que no tenim problema en conviure amb ningú. El que passa és que, de vegades, la convivència entre les persones, tinguin les creences que tinguin, no és fàcil i, quan les creences, siguin religioses o d’altre tipus, són diferents hi pot haver, i de fet hi ha hagut, enfrontaments. Hem de demanar a Déu que les diferents fes o creences religioses no siguin motiu de lluites ni de discòrdies, sinó que tots puguem treballar per la pau i el benestar comuns.
6. Com es diu el vostre lloc de pregària o temple? Com és aquest lloc?
El nostre lloc de pregària o temple l’anomenem església. És el lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics. En el temple destaca l’altar, on se celebra la Missa o Eucaristia, i també el baptisteri, on se celebra el sagrament del baptisme o bateig. Al temple hi ha també un espai amb bancs per als fidels. Els temples són d’estils arquitectònics molt diversos, segons les èpoques i els llocs on s’han construït.
Però la paraula “Església” vol dir també el conjunt dels cristians. És una paraula que es pot referir tant al temple com a les persones que formem la comunitat cristiana.
7. Teniu un llibre sagrat? Com es diu? De què tracta?
Sí, el llibre sagrat dels cristians és la Bíblia. La Bíblia ha influït molt en la història i la cultura de la humanitat i els cristians creiem que tot ell és inspirat per Déu, per donar-nos la seva revelació i salvació.
El mot “Bíblia” prové de la llengua grega i significa “els llibres”. Designa la col•lecció dels escrits –un total de setanta dos- que formen l’Antic i el Nou Testament, una autèntica biblioteca que ha anat sorgint en el decurs d’uns dotze segles d’història (X aC - II dC), com a expressió de la fe del poble d’Israel (Antic Testament) i de l’Església cristiana en els seus inicis (Nou Testament). L’Antic Testament (AT) és la història de les relacions, de l’aliança, entre Déu i el poble d’Israel. En l’AT (que també és llibre sagrat per la religió jueva) es tracta dels orígens del món i de la creació de l’home i de la dona, i més endavant de la revelació de Déu a Abraham i als seus descendents, el poble d’Israel; com aquest poble va ser esclavitzat a Egipte i alliberat per Déu per mitjà de Moisès; com Moisès va rebre de Déu els deu manaments i després el poble s’instal•là a la Terra Promesa, que més endavant s’anomenaria Palestina. L’AT tracta també de com Déu va anunciar, a través d’uns homes anomenats profetes, que ell enviaria el Messies per revelar al poble plenament el seu amor i la seva bondat.
El Nou Testament (NT) és la història de les relacions de Déu amb tota la humanitat per mitjà del seu Fill Jesucrist. En el NT, que comença amb els quatre Evangelis, se’ns explica la vida i els ensenyaments de Jesús i també els miracles i obres bones que va fer, sobretot, als malalts i als pobres. Se’ns narra també la seva passió, mort i resurrecció i com els seus seguidors i deixebles el van reconèixer com el Messies promès en l’època de l’Antic Testament.
El NT ens explica també la història dels primers anys de la comunitat cristiana, animada pels dotze apòstols als que Jesús havia encarregat que la dirigissin. De vegades, per fer-ho els escrivien cartes o epístoles que també es conserven en el NT.
Quan els cristians ens reunim en la Missa o Eucaristia, al començament llegim i escoltem un fragment de l’AT i també un del NT, especialment dels Evangelis.
8. Teniu una figura sagrada?
La figura sagrada del cristianisme és Jesús de Natzaret, que va viure al segle I a Israel (Palestina), al qual els cristians reconeixem com el Crist (per això l’anomenem Jesucrist).
“Crist” és una paraula grega que vol dir “l’ungit o enviat de Déu” (“Messies” vol dir el mateix que “Crist”, però en llengua hebrea). Els cristians van reconèixer a Jesucrist com el Fill de Déu, Déu mateix que s’havia fet home per mostrar-nos la realitat de Déu i per salvar-nos, és a dir, per reconciliar-nos amb ell.
Els seguidors o deixebles de Jesús de Natzaret, Jesucrist, van ser molt aviat anomenats “cristians”, pocs anys després de la mort i resurrecció de Jesús, al segle I.
9. Quins són els personatges principals de la vostra religió? Perquè són tan importants?
És per mitjà de la vida i els ensenyaments de Jesucrist que els cristians van entendre, per la fe, que l’únic Déu és Pare, és el Fill Jesucrist i és l’Esperit de tots dos, l’Esperit Sant. És molt difícil expressar amb paraules allò que es creu, però les paraules són la gran eina que tenim els éssers humans per poder expressar, encara que sigui imperfectament, les nostres creences, els nostres sentiments, els nostres pensaments i els nostres coneixements.
Tots els altres personatges del cristianisme, principals o secundaris, ho són per la seva relació amb Jesucrist.
En el cristianisme, el personatge més important després de Jesús és la seva mare, Maria. Com que els cristians reconeixem a Jesús com a vertader home i alhora com a vertader Déu, a Maria l’anomenem no només “mare de Jesús”, sinó també “mare de Déu” i la venerem a molts llocs i amb noms i imatges diferents (Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu de Núria, Mare de Déu de Meritxell i altres). Són com les moltes fotografies d’una mateixa mare, a la qual estimem molt, perquè per mitjà d’ella, Déu s’ha fet, en Jesús, un de nosaltres. A aquest misteri de fe l’anomenem el misteri de l’Encarnació, que és el que celebrem per Nadal, el naixement de Jesucrist.
A Maria, la Mare de Déu, l’anomenem també Verge Maria, perquè creiem que en el naixement de Jesús hi va haver una intervenció extraordinària de Déu.
El següent personatge en importància és Josep, que va fer de pare de Jesús. Maria i Josep són la família de Jesús; per això, a tots tres junts, Jesús, Maria i Josep els anomenem la Sagrada Família.
Altres personatges importants són els sants i santes, que són aquells cristians i cristianes que, en la seva vida, han procurat seguir i complir del tot allò que Jesús ens va ensenyar i que creiem que ja viuen plenament amb Déu. Hi ha sants i santes a tots els vint segles de cristianisme, des del començament, com sant Pere i sant Pau o santa Maria Magdalena, i sant Jordi; a l’Edat Mitjana, com sant Francesc d’Assís i santa Clara, o més recentment, el beat Joan XXIII o la beata Teresa de Calcuta.
10. Teniu alguna celebració on es mengi un aliment especial o una beguda concreta?
Sí, ja us ho hem explicat, a la Missa o Eucaristia el pa i el vi consagrats són, per a nosaltres, el Cos i la Sang de Jesucrist, que ens dóna la seva mateixa vida com aliment i força en el nostre camí.
11. Feu casaments a la vostra religió? Com són?
Sí, el matrimoni és un dels set sagraments, pel qual un home i una dona batejats es comprometen a viure units, tota la vida, amb la finalitat d’estimar-se i recolzar-se mútuament, així com de procrear, tenir fills i educar-los. Déu els atorga la seva gràcia a través de la mútua acceptació del compromís.
12. Hi ha algun objecte o objectes especials que s’utilitzin en les pregàries o ceremonies religioses?
En la Missa, la patena sosté el pa i el calze conté el vi. L’altar és presidit per la creu, que ens recorda la mort de Jesús (“la creu on va morir en símbol de vida es va convertir”). En l’església també hi ha icones o pintures, escultures espelmes, entre altres.
13. Com es celebra el naixement d’un nadó? I la seva mort o enterrament, té alguna celebració especial?
El naixement d’un nou nadó se celebra amb alegria per aquest regal de Déu. En el sagrament del Baptisme, un infant (o adult, depèn dels casos) neix de nou i entra a formar part de la família dels fills de Déu. El Baptisme és el sagrament que ens fa cristians i es rep només un cop a la vida.
Quan algú mor, es prega a Déu pel difunt o difunta; després, se l’enterra i se celebra una missa funeral per demanar al Senyor que tingui misericòrdia d’ell, que el tingui a la seva glòria.
14. Teniu algun aliment o beguda prohibits? Perquè ho són?
Els cristians no tenim cap aliment o beguda prohibits, però el que l’Església ens demana és que siguem sobris, és a dir, que no abusem ni del menjar ni de la beguda. Per això, en el temps de Quaresma (el temps de preparació de la Pasqua), ens demana que els divendres no mengem carn i alguns dies, especialment el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant, dejunem, és a dir, mengem menys del que habitualment fem.
15. Hi ha alguna paraula prohibida o que no es pugui dir?
No es pot dir el nom de Déu en va ni es poden dir mentides. És molt recomanable no dir insults ni paraules obscenes.
16. Teniu un animal sagrat? Quin és?
Els cristians creiem que Déu ha creat (ha fet possible) tot l’univers, tot és obra d’ell; també la Terra en què vivim i tot el que en ella hi ha, inclosos nosaltres. En aquest sentit, només Déu és sagrat; totes les altres coses i éssers, inclosos els animals, són obra seva, són les seves “criatures”.
Però, en la mesura que els cristians creiem que Déu s’ha fet un de nosaltres en Jesús de Natzaret, creiem també que tot ésser humà és sagrat i, per això, l’hem d’estimar i respectar com si fos Déu mateix. Per això, creiem que la vida humana s’ha de respectar des del seu inici fins a la seva fi natural, la mort, i que ens hem d’ajudar entre nosaltres per ser com Déu vol que siguem: bons i generosos, com Ell és.
Com us podeu imaginar, això que us acabo de dir no és gens fàcil i moltes vegades podem actuar fent coses mal fetes i allunyant-nos del que Déu vol. Però no ens hem de desanimar, li hem de demanar perdó i demanar-li també que ens ajudi a ser com Ell vol que siguem. I penseu que això que us dic, no és només per quan som petits o joves, sinó que això dura tota la vida. Però Ell no ens deixa mai i ens ajuda sempre, encara que no el veiem. El seu Esperit és a prop nostre, és a prop de totes i cadascuna de les seves criatures.
17. Feu algun ritual o pregària especial durants els àpats?
Abans dels àpats, es beneeix la taula. Hi ha una pregària catalana molt antiga, que diu així:
- “Déu i Pare omnipotent, amb vostra divina paraula, beneïu aquesta taula i a tots nosaltres. Amén.” (Amén és una paraula hebrea, que vol dir: Sí, estic d’acord amb això que acabo de dir).
Després, es pot fer una acció de gràcies.
18. Hi ha cançons sobre la vostra religió? Quines són? On les podem escoltar?
Sí, moltes, i de tots els estils musicals. Es fa difícil fer una tria: hi ha des de cant gregorià, Nadales (http://www.edu365.cat/nadales/), música sacra, gospel, cants de Taizé (música repetitiva, tranquil•la: http://www.taize.fr/es_rubrique373.html) fins a rap cristià (http://www.youtube.com/watch?v=y_Ae6aMlHaY&feature=related), hip hop, heavy metal, rock...
Algunes es poden escoltar en les celebracions litúrgiques; d’altres també en concerts de corals, d’escolanies (http://www.youtube.com/watch?v=pCBoPY7zqrk&feature=channel)...
També hi ha diversos grups i cantants de música cristiana: Gna. Glenda, Brotes de Olivo, Kairoi, Martín Valverde, Pare Jony, Migueli, Betsaida, Jaire...
També cal afegir que, a més de la música, el cristianisme també s’ha expressat en les altres belles arts: l’arquitectura, especialment en els temples i catedrals de tots els estils, algunes de les quals encara s’estan construint, com és el cas del temple dedicat a la Sagrada Família, a Barcelona, obra de l’arquitecte català Antoni Gaudí; en l’escultura, recordem, per exemple, les grans obres de Miquel Àngel Buonarrotti; en la pintura, des dels frescos romànics fins les grans obres dels pintors del Renaixement i el Barroc; en la literatura, des dels escrits del Nou Testament (els quatre Evangelis, les cartes de sant Pau i altres) a obres, com la Divina Comèdia, del Dante. També en el cinema, des dels seus inicis, trobem moltes pel.lícules que hi fan referència, directa o indirectament, entre elles, “Los diez mandamientos”, “El signo de la Cruz”, “Ben-Hur”, “Jesús de Natzaret”, “La passió de Crist”, “La túnica sagrada”, “Quo Vadis” o “Hermano sol, hermana luna” (en torn de la vida de Francesc i Clara d’Assís).
19. Us comuniqueu amb gent d’altres religions per compartir idees?
Gairebé tot allò que us hem explicat contestant les vostres preguntes és comú a tots els cristians. Però al llarg dels dos mil anys d’història del cristianisme no hem estat prou fidels a Jesús i, sobretot des de l’Edat Mitjana, ens hem barallat i separat entre nosaltres. Això ha fet que el cristianisme estigui dividit entre els cristians catòlics (Església catòlica, a la qual nosaltres pertanyem), els cristians ortodoxos (Església ortodoxa) i els cristians protestants (esglésies protestants, les més importants de les quals s’anomenen esglésies evangèliques). Però ja fa molts anys que hi ha un desig de retornar a la unitat inicial i a això s’anomena “moviment ecumènic”. Cada any, molts cristians dediquem una setmana del mes de gener, des del dia 18 fins al 25, a resar pel retorn a la unitat.
Amb les religions no cristianes, tant si són monoteistes (jueus i musulmans) com si no ho són (budisme i altres), els cristians procurem tenir relacions de respecte i tolerància, per anar construint entre tots un món més just i més bo, tal com Déu ho vol.
20. Com es diu la vostra pregària més important?
La pregària més important dels cristians s’anomena “Parenostre” (“Pare” és el nom que Jesús donava a Déu i ens ensenyava que tots som fills de Déu i, per tant, germans).
El Parenostre l’ensenyà Jesús als seus deixebles i té aquestes vuit frases:
- Pare nostre, que esteu en el cel:
- sigui santificat el vostre nom;
- vingui a nosaltres el vostre Regne;
- faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
- El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui;
- i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
- i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació,
- ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
D’alguna manera, el Parenostre resumeix els ensenyaments de Jesús i ens ajuda a dirigir-nos amb confiança al Pare de tots.
21. Creieu en una altra vida després de la mort? Què creieu que passa quan algú mor?
Els cristians creiem que Déu, que ha creat la vida, ens vol donar també una altra “vida” després de la mort. Una vida en què ja el coneixerem plenament i viurem amb Ell per sempre. Això no ho podem imaginar, però ho podem creure.
Dit amb altres paraules, Déu ens ha fet perquè visquem sempre amb Ell, per fer-nos participar de la seva mateixa “vida”, una vida plena i feliç on no hi haurà ni dolor, ni mort, ni cap tipus de patiment. Això que us dic, pot semblar un somni o una il•lusió impossible, però no és ni un somni ni una il•lusió, és la fe que Déu ens ha regalat als cristians i que nosaltres hem cregut. Aquesta fe, com veieu, ens dóna una gran esperança.
En relació a la segona part de la vostra pregunta (“Què creieu que passa quan algú mor?”), us podem respondre dient que creiem que, al morir, s’acaba aquesta vida nostra en aquest món i que el nostre cos, les nostres restes o despulles materials es desfan, però que la nostra ànima o esperit (allò que fa que nosaltres puguem pensar, estimar, tenir consciència de nosaltres mateixos, el nostre jo, el jo de cadascú) és acollida per Déu i comença aquesta vida nova amb Ell de què us hem parlat fa un moment.
Però, per entendre la fe cristiana en relació a l’altra vida després de la mort, cal afegir que els cristians creiem que Déu, a la fi dels temps, ens retornarà també, de manera nova, la nostra dimensió corporal. Això que us acabo de dir, en el Credo s’expressa amb la frase: “Crec en la resurrecció de la carn”. Dit amb altres paraules, els cristians creiem que Déu ens donarà la mateixa vida nova que va donar al seu Fill Jesucrist quan el va ressuscitar, tres dies després de la seva mort en la creu. I aquest fet el celebrem especialment el diumenge de Pasqua de Resurrecció.
DE L’ESGLÉSIA A CATALUNYA
C/ Dels Àngels, 18
08001 Barcelona
Tel. 93 412 30 94 Fax 93 412 31 09
giec@tarraconense.cat
Barcelona, 22 de desembre de 2010
Benvolguts nois i noies de 6è B de l’escola Castell, de Calafell, Rachid, Cristhian, Farah, Noely, Nourelyakine, Wislly, Josep, Pau, Jakup, Genís i Olga,
ja fa un cert temps ens vau escriure, des de l’assignatura d’Alternativa, fent-nos una entrevista per saber més informació sobre la nostra religió –el cristianisme- ja que esteu estudiant les diferents religions que es poden trobar a Catalunya.
Ja ens dispensareu que hàgim tardat a respondre-us, perquè tenim també molta feina i, de vegades, no podem donar l’abast. Ja veieu que això ens passa a tots i en totes les edats.
En les respostes a les vostres vint-i-una preguntes no hi ha tot allò que fa referència al cristianisme, però hem procurat que no hi falti lo més important, perquè us en pugueu fer una idea suficient. Us enviem les respostes de dues formes: una, respectant l’ordre amb què vosaltres ens vau fer les preguntes, i una altra, amb un ordre diferent, que ens sembla us pot ajudar més a entendre quina és la fe, l’esperança i la vida dels cristians.
Quedem a la vostra disposició per si necessiteu algun aclariment.
Us desitgem que tingueu uns bons dies de Setmana Santa i de Pasqua i també un bon final de curs. Saludeu de part nostra els vostres mestres i companys.
Ben cordialment,
Montserrat Creus i Aureli Ortín
Responsables del Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya
1. Quins dies o a quines hores del dia es resa?
Resar és parlar amb Déu i ho podem fer amb frases ja fetes i apreses, com és el cas del Parenostre, o ho podem fer lliurement, tal com ens surt del cor, amb paraules o amb el pensament.
Un cristià pot resar sempre i en qualsevol lloc. Quan estem junts, en comunitat, resem durant la Missa diària i, especialment, a la del diumenge (l’hora ja depèn dels llocs). També es resa la Litúrgia de les Hores, que és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels cristians, repartida en diferents moments o oficis al llarg del dia, del matí al vespre (Laudes, Ofici de lectura, Tèrcia, Sexta, Nona, Vespres i Completes), amb uns continguts propis per a cada hora. És habitual en les comunitats monàstiques i entre els preveres o sacerdots. De manera privada, també la poden practicar els fidels.
2. Per practicar la religió es necessita una roba especial?
Normalment, no, però en les cerimònies litúrgiques, especialment en la celebració de la Missa o Eucaristia, els bisbes, sacerdots o diaques es revesteixen amb uns vestits especials: l’alba, que és un vestit blanc, l’estola i la casulla, de quatre colors diferents, segons sigui la festa o el temps litúrgic que se celebra (els colors són el blanc, el verd, el vermell i el morat).
El temps litúrgic vol dir la celebració que els cristians fem, al llarg de l’any, dels fets més importants relacionats amb la vida, mort i resurrecció de Jesús.
També en moltes ocasions, els religiosos i religioses porten hàbit.
3. Creieu en un ésser suprem o en molts?
Els cristians creiem en un únic ésser suprem, al qual anomenem Déu. I alhora que creiem en un únic Déu, creiem també que aquest Déu és en tres persones distintes: el Pare i el Fill Jesucrist i l’Esperit Sant. A aquesta realitat és la que anomenem Santíssima Trinitat.
El cristianisme és, alhora, monoteista (creu en un sol Déu) i trinitari (un sol Déu en tres persones distintes). Aquesta professió de fe és fonamental i comuna a totes les confessions cristianes i s’expressa en la pregària anomenada “Credo” (“Credo” és una paraula llatina que vol dir “Jo crec”).
4. Quines festes principals té la vostra religió? Què es celebra i com es fa?
La festa principal dels cristians és, precisament, la Pasqua de Resurrecció de Jesús, que inicia aquesta vida nova que Déu ens vol donar a tots. Jesús és el primer d’una multitud de germans i germanes.
I per celebrar-ho, els cristians ens apleguem a l’església, entorn de l’altar, i el mossèn o sacerdot repeteix les mateixes paraules i els mateixos gestos que Jesús va dir i va fer la vigília de la seva mort, en l’últim sopar amb els seus deixebles, quan els va donar pa i vi i els va dir que els prenguessin i els mengessin, perquè el pa era el seu cos i el vi la seva sang, que ell donaria per a la salvació de tots. I els va dir també que aquestes paraules i aquests gestos els repetissin en memòria seva, fins a la fi dels temps. Per això, la manera que tenim els cristians de celebrar la memòria i la presència de Jesús ressuscitat és celebrant la Missa o Eucaristia –que vol dir “acció de gràcies”- i no només el diumenge de Pasqua de Resurrecció, sinó tots i cadascun dels diumenges de l’any.
La Pasqua de Resurrecció de Jesús la celebrem en la Setmana Santa, quan, cada any, al començament de la primavera, recordem els fets més importants dels últims dies de la vida de Jesús :
- el diumenge de Rams recordem la seva entrada solemne a Jerusalem, la capital del seu país Israel, quan molta gent el va reconèixer com el Messies, el Fill de Déu;
- el dijous sant recordem l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. En acabar el sopar, els va donar també un manament nou, els va dir : “Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat”. Per això, per ser cristians ens hem d’estimar, hem d’estimar tothom, inclús els enemics –tal com Jesús ens va també ensenyar-. I hem d’ajudar tothom, especialment els més pobres i necessitats; si no ho fem, ens allunyem de l’esperit de Jesús;
- el divendres sant recordem sobretot la passió i la mort de Jesús: el seu empresonament per part dels seus enemics, el judici que li van fer, les tortures que li van fer patir, la seva condemna a morir crucificat i la seva mort en la creu, entre dos lladres, al Calvari, als afores de Jerusalem;
- el dissabte sant recordem l’enterrament de Jesús, en un sepulcre a prop del Calvari:
- i el diumenge de Pasqua, tal com ja us hem explicat, recordem i celebrem que, quan semblava que tot havia acabat tan i tan malament, Déu Pare ressuscità amb una vida nova el seu Fill Jesús.
Acabada la Setmana Santa, el temps de Pasqua ens recorda els quaranta dies en què Jesús ressuscitat es va aparèixer als seus deixebles i els va encarregar que anessin per tot el món, anunciant la bona notícia de l’amor de Déu a tothom, tal com ell els ho havia ensenyat i ho havia viscut, fins a donar la seva vida per a tots.
Acabats aquests quaranta dies, Jesús retornà cap a Déu Pare (ho celebrem en la festa de l’Ascensió) i, al cap de deu dies, en la festa de Pentecosta, envià l’Esperit Sant als deixebles, que estaven reunits amb Maria, la seva mare. Eren unes cent vint persones.
Tot això ho podeu trobar en els quatre Evangelis, escrits per Mateu, Marc, Lluc i Joan, que ens expliquen la vida, els ensenyaments, la passió, mort i resurrecció de Jesús (“evangeli” és una paraula d’origen grec, que vol dir precisament “bona notícia”).
La Quaresma és el temps de preparació per celebrar la passió, mort i resurrecció de Jesús. És temps de reconèixer els nostres errors, de demanar perdó a Déu, de reconciliar-nos amb els altres. Són els quaranta dies abans de la Setmana Santa. Aquest temps comença amb la imposició de la cendra, com a signe de penitència, el dimecres de Cendra.
La segona festa en importància del cristianisme és el Nadal o memòria i celebració del naixement de Jesucrist, que cada any commemorem el dia 25 de desembre. Popularment, el Nadal se celebra més arreu del món que no pas la Setmana Santa. El Nadal acostuma a celebrar-se en família, fent el pessebre, cantant nadales i amb llums i ornaments als carrers.
Els cristians van entendre molt aviat que Jesús era el Fill de Déu no només en la seva Pasqua (el “pas” de la mort a la resurrecció), sinó des del començament de la seva vida i per això van triar una data simbòlica per celebrar el seu naixement. L’Advent són les quatre setmanes anteriors al Nadal, en les quals els cristians ens preparem per celebrar el naixement de Jesús.
En l’Epifania commemorem l’adoració dels Reis Mags. Ells entengueren que Jesús era el Messies, que ens portaria la salvació a tots, sense fer distinció de races.
5. Us agrada conviure amb altres religions?
Si els cristians creiem que tots els éssers humans som criatures de Déu i que ens hem de comportar entre nosaltres com a germans, és evident que no tenim problema en conviure amb ningú. El que passa és que, de vegades, la convivència entre les persones, tinguin les creences que tinguin, no és fàcil i, quan les creences, siguin religioses o d’altre tipus, són diferents hi pot haver, i de fet hi ha hagut, enfrontaments. Hem de demanar a Déu que les diferents fes o creences religioses no siguin motiu de lluites ni de discòrdies, sinó que tots puguem treballar per la pau i el benestar comuns.
6. Com es diu el vostre lloc de pregària o temple? Com és aquest lloc?
El nostre lloc de pregària o temple l’anomenem església. És el lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics. En el temple destaca l’altar, on se celebra la Missa o Eucaristia, i també el baptisteri, on se celebra el sagrament del baptisme o bateig. Al temple hi ha també un espai amb bancs per als fidels. Els temples són d’estils arquitectònics molt diversos, segons les èpoques i els llocs on s’han construït.
Però la paraula “Església” vol dir també el conjunt dels cristians. És una paraula que es pot referir tant al temple com a les persones que formem la comunitat cristiana.
7. Teniu un llibre sagrat? Com es diu? De què tracta?
Sí, el llibre sagrat dels cristians és la Bíblia. La Bíblia ha influït molt en la història i la cultura de la humanitat i els cristians creiem que tot ell és inspirat per Déu, per donar-nos la seva revelació i salvació.
El mot “Bíblia” prové de la llengua grega i significa “els llibres”. Designa la col•lecció dels escrits –un total de setanta dos- que formen l’Antic i el Nou Testament, una autèntica biblioteca que ha anat sorgint en el decurs d’uns dotze segles d’història (X aC - II dC), com a expressió de la fe del poble d’Israel (Antic Testament) i de l’Església cristiana en els seus inicis (Nou Testament). L’Antic Testament (AT) és la història de les relacions, de l’aliança, entre Déu i el poble d’Israel. En l’AT (que també és llibre sagrat per la religió jueva) es tracta dels orígens del món i de la creació de l’home i de la dona, i més endavant de la revelació de Déu a Abraham i als seus descendents, el poble d’Israel; com aquest poble va ser esclavitzat a Egipte i alliberat per Déu per mitjà de Moisès; com Moisès va rebre de Déu els deu manaments i després el poble s’instal•là a la Terra Promesa, que més endavant s’anomenaria Palestina. L’AT tracta també de com Déu va anunciar, a través d’uns homes anomenats profetes, que ell enviaria el Messies per revelar al poble plenament el seu amor i la seva bondat.
El Nou Testament (NT) és la història de les relacions de Déu amb tota la humanitat per mitjà del seu Fill Jesucrist. En el NT, que comença amb els quatre Evangelis, se’ns explica la vida i els ensenyaments de Jesús i també els miracles i obres bones que va fer, sobretot, als malalts i als pobres. Se’ns narra també la seva passió, mort i resurrecció i com els seus seguidors i deixebles el van reconèixer com el Messies promès en l’època de l’Antic Testament.
El NT ens explica també la història dels primers anys de la comunitat cristiana, animada pels dotze apòstols als que Jesús havia encarregat que la dirigissin. De vegades, per fer-ho els escrivien cartes o epístoles que també es conserven en el NT.
Quan els cristians ens reunim en la Missa o Eucaristia, al començament llegim i escoltem un fragment de l’AT i també un del NT, especialment dels Evangelis.
8. Teniu una figura sagrada?
La figura sagrada del cristianisme és Jesús de Natzaret, que va viure al segle I a Israel (Palestina), al qual els cristians reconeixem com el Crist (per això l’anomenem Jesucrist).
“Crist” és una paraula grega que vol dir “l’ungit o enviat de Déu” (“Messies” vol dir el mateix que “Crist”, però en llengua hebrea). Els cristians van reconèixer a Jesucrist com el Fill de Déu, Déu mateix que s’havia fet home per mostrar-nos la realitat de Déu i per salvar-nos, és a dir, per reconciliar-nos amb ell.
Els seguidors o deixebles de Jesús de Natzaret, Jesucrist, van ser molt aviat anomenats “cristians”, pocs anys després de la mort i resurrecció de Jesús, al segle I.
9. Quins són els personatges principals de la vostra religió? Perquè són tan importants?
És per mitjà de la vida i els ensenyaments de Jesucrist que els cristians van entendre, per la fe, que l’únic Déu és Pare, és el Fill Jesucrist i és l’Esperit de tots dos, l’Esperit Sant. És molt difícil expressar amb paraules allò que es creu, però les paraules són la gran eina que tenim els éssers humans per poder expressar, encara que sigui imperfectament, les nostres creences, els nostres sentiments, els nostres pensaments i els nostres coneixements.
Tots els altres personatges del cristianisme, principals o secundaris, ho són per la seva relació amb Jesucrist.
En el cristianisme, el personatge més important després de Jesús és la seva mare, Maria. Com que els cristians reconeixem a Jesús com a vertader home i alhora com a vertader Déu, a Maria l’anomenem no només “mare de Jesús”, sinó també “mare de Déu” i la venerem a molts llocs i amb noms i imatges diferents (Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu de Núria, Mare de Déu de Meritxell i altres). Són com les moltes fotografies d’una mateixa mare, a la qual estimem molt, perquè per mitjà d’ella, Déu s’ha fet, en Jesús, un de nosaltres. A aquest misteri de fe l’anomenem el misteri de l’Encarnació, que és el que celebrem per Nadal, el naixement de Jesucrist.
A Maria, la Mare de Déu, l’anomenem també Verge Maria, perquè creiem que en el naixement de Jesús hi va haver una intervenció extraordinària de Déu.
El següent personatge en importància és Josep, que va fer de pare de Jesús. Maria i Josep són la família de Jesús; per això, a tots tres junts, Jesús, Maria i Josep els anomenem la Sagrada Família.
Altres personatges importants són els sants i santes, que són aquells cristians i cristianes que, en la seva vida, han procurat seguir i complir del tot allò que Jesús ens va ensenyar i que creiem que ja viuen plenament amb Déu. Hi ha sants i santes a tots els vint segles de cristianisme, des del començament, com sant Pere i sant Pau o santa Maria Magdalena, i sant Jordi; a l’Edat Mitjana, com sant Francesc d’Assís i santa Clara, o més recentment, el beat Joan XXIII o la beata Teresa de Calcuta.
10. Teniu alguna celebració on es mengi un aliment especial o una beguda concreta?
Sí, ja us ho hem explicat, a la Missa o Eucaristia el pa i el vi consagrats són, per a nosaltres, el Cos i la Sang de Jesucrist, que ens dóna la seva mateixa vida com aliment i força en el nostre camí.
11. Feu casaments a la vostra religió? Com són?
Sí, el matrimoni és un dels set sagraments, pel qual un home i una dona batejats es comprometen a viure units, tota la vida, amb la finalitat d’estimar-se i recolzar-se mútuament, així com de procrear, tenir fills i educar-los. Déu els atorga la seva gràcia a través de la mútua acceptació del compromís.
12. Hi ha algun objecte o objectes especials que s’utilitzin en les pregàries o ceremonies religioses?
En la Missa, la patena sosté el pa i el calze conté el vi. L’altar és presidit per la creu, que ens recorda la mort de Jesús (“la creu on va morir en símbol de vida es va convertir”). En l’església també hi ha icones o pintures, escultures espelmes, entre altres.
13. Com es celebra el naixement d’un nadó? I la seva mort o enterrament, té alguna celebració especial?
El naixement d’un nou nadó se celebra amb alegria per aquest regal de Déu. En el sagrament del Baptisme, un infant (o adult, depèn dels casos) neix de nou i entra a formar part de la família dels fills de Déu. El Baptisme és el sagrament que ens fa cristians i es rep només un cop a la vida.
Quan algú mor, es prega a Déu pel difunt o difunta; després, se l’enterra i se celebra una missa funeral per demanar al Senyor que tingui misericòrdia d’ell, que el tingui a la seva glòria.
14. Teniu algun aliment o beguda prohibits? Perquè ho són?
Els cristians no tenim cap aliment o beguda prohibits, però el que l’Església ens demana és que siguem sobris, és a dir, que no abusem ni del menjar ni de la beguda. Per això, en el temps de Quaresma (el temps de preparació de la Pasqua), ens demana que els divendres no mengem carn i alguns dies, especialment el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant, dejunem, és a dir, mengem menys del que habitualment fem.
15. Hi ha alguna paraula prohibida o que no es pugui dir?
No es pot dir el nom de Déu en va ni es poden dir mentides. És molt recomanable no dir insults ni paraules obscenes.
16. Teniu un animal sagrat? Quin és?
Els cristians creiem que Déu ha creat (ha fet possible) tot l’univers, tot és obra d’ell; també la Terra en què vivim i tot el que en ella hi ha, inclosos nosaltres. En aquest sentit, només Déu és sagrat; totes les altres coses i éssers, inclosos els animals, són obra seva, són les seves “criatures”.
Però, en la mesura que els cristians creiem que Déu s’ha fet un de nosaltres en Jesús de Natzaret, creiem també que tot ésser humà és sagrat i, per això, l’hem d’estimar i respectar com si fos Déu mateix. Per això, creiem que la vida humana s’ha de respectar des del seu inici fins a la seva fi natural, la mort, i que ens hem d’ajudar entre nosaltres per ser com Déu vol que siguem: bons i generosos, com Ell és.
Com us podeu imaginar, això que us acabo de dir no és gens fàcil i moltes vegades podem actuar fent coses mal fetes i allunyant-nos del que Déu vol. Però no ens hem de desanimar, li hem de demanar perdó i demanar-li també que ens ajudi a ser com Ell vol que siguem. I penseu que això que us dic, no és només per quan som petits o joves, sinó que això dura tota la vida. Però Ell no ens deixa mai i ens ajuda sempre, encara que no el veiem. El seu Esperit és a prop nostre, és a prop de totes i cadascuna de les seves criatures.
17. Feu algun ritual o pregària especial durants els àpats?
Abans dels àpats, es beneeix la taula. Hi ha una pregària catalana molt antiga, que diu així:
- “Déu i Pare omnipotent, amb vostra divina paraula, beneïu aquesta taula i a tots nosaltres. Amén.” (Amén és una paraula hebrea, que vol dir: Sí, estic d’acord amb això que acabo de dir).
Després, es pot fer una acció de gràcies.
18. Hi ha cançons sobre la vostra religió? Quines són? On les podem escoltar?
Sí, moltes, i de tots els estils musicals. Es fa difícil fer una tria: hi ha des de cant gregorià, Nadales (http://www.edu365.cat/nadales/), música sacra, gospel, cants de Taizé (música repetitiva, tranquil•la: http://www.taize.fr/es_rubrique373.html) fins a rap cristià (http://www.youtube.com/watch?v=y_Ae6aMlHaY&feature=related), hip hop, heavy metal, rock...
Algunes es poden escoltar en les celebracions litúrgiques; d’altres també en concerts de corals, d’escolanies (http://www.youtube.com/watch?v=pCBoPY7zqrk&feature=channel)...
També hi ha diversos grups i cantants de música cristiana: Gna. Glenda, Brotes de Olivo, Kairoi, Martín Valverde, Pare Jony, Migueli, Betsaida, Jaire...
També cal afegir que, a més de la música, el cristianisme també s’ha expressat en les altres belles arts: l’arquitectura, especialment en els temples i catedrals de tots els estils, algunes de les quals encara s’estan construint, com és el cas del temple dedicat a la Sagrada Família, a Barcelona, obra de l’arquitecte català Antoni Gaudí; en l’escultura, recordem, per exemple, les grans obres de Miquel Àngel Buonarrotti; en la pintura, des dels frescos romànics fins les grans obres dels pintors del Renaixement i el Barroc; en la literatura, des dels escrits del Nou Testament (els quatre Evangelis, les cartes de sant Pau i altres) a obres, com la Divina Comèdia, del Dante. També en el cinema, des dels seus inicis, trobem moltes pel.lícules que hi fan referència, directa o indirectament, entre elles, “Los diez mandamientos”, “El signo de la Cruz”, “Ben-Hur”, “Jesús de Natzaret”, “La passió de Crist”, “La túnica sagrada”, “Quo Vadis” o “Hermano sol, hermana luna” (en torn de la vida de Francesc i Clara d’Assís).
19. Us comuniqueu amb gent d’altres religions per compartir idees?
Gairebé tot allò que us hem explicat contestant les vostres preguntes és comú a tots els cristians. Però al llarg dels dos mil anys d’història del cristianisme no hem estat prou fidels a Jesús i, sobretot des de l’Edat Mitjana, ens hem barallat i separat entre nosaltres. Això ha fet que el cristianisme estigui dividit entre els cristians catòlics (Església catòlica, a la qual nosaltres pertanyem), els cristians ortodoxos (Església ortodoxa) i els cristians protestants (esglésies protestants, les més importants de les quals s’anomenen esglésies evangèliques). Però ja fa molts anys que hi ha un desig de retornar a la unitat inicial i a això s’anomena “moviment ecumènic”. Cada any, molts cristians dediquem una setmana del mes de gener, des del dia 18 fins al 25, a resar pel retorn a la unitat.
Amb les religions no cristianes, tant si són monoteistes (jueus i musulmans) com si no ho són (budisme i altres), els cristians procurem tenir relacions de respecte i tolerància, per anar construint entre tots un món més just i més bo, tal com Déu ho vol.
20. Com es diu la vostra pregària més important?
La pregària més important dels cristians s’anomena “Parenostre” (“Pare” és el nom que Jesús donava a Déu i ens ensenyava que tots som fills de Déu i, per tant, germans).
El Parenostre l’ensenyà Jesús als seus deixebles i té aquestes vuit frases:
- Pare nostre, que esteu en el cel:
- sigui santificat el vostre nom;
- vingui a nosaltres el vostre Regne;
- faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
- El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui;
- i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
- i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació,
- ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
D’alguna manera, el Parenostre resumeix els ensenyaments de Jesús i ens ajuda a dirigir-nos amb confiança al Pare de tots.
21. Creieu en una altra vida després de la mort? Què creieu que passa quan algú mor?
Els cristians creiem que Déu, que ha creat la vida, ens vol donar també una altra “vida” després de la mort. Una vida en què ja el coneixerem plenament i viurem amb Ell per sempre. Això no ho podem imaginar, però ho podem creure.
Dit amb altres paraules, Déu ens ha fet perquè visquem sempre amb Ell, per fer-nos participar de la seva mateixa “vida”, una vida plena i feliç on no hi haurà ni dolor, ni mort, ni cap tipus de patiment. Això que us dic, pot semblar un somni o una il•lusió impossible, però no és ni un somni ni una il•lusió, és la fe que Déu ens ha regalat als cristians i que nosaltres hem cregut. Aquesta fe, com veieu, ens dóna una gran esperança.
En relació a la segona part de la vostra pregunta (“Què creieu que passa quan algú mor?”), us podem respondre dient que creiem que, al morir, s’acaba aquesta vida nostra en aquest món i que el nostre cos, les nostres restes o despulles materials es desfan, però que la nostra ànima o esperit (allò que fa que nosaltres puguem pensar, estimar, tenir consciència de nosaltres mateixos, el nostre jo, el jo de cadascú) és acollida per Déu i comença aquesta vida nova amb Ell de què us hem parlat fa un moment.
Però, per entendre la fe cristiana en relació a l’altra vida després de la mort, cal afegir que els cristians creiem que Déu, a la fi dels temps, ens retornarà també, de manera nova, la nostra dimensió corporal. Això que us acabo de dir, en el Credo s’expressa amb la frase: “Crec en la resurrecció de la carn”. Dit amb altres paraules, els cristians creiem que Déu ens donarà la mateixa vida nova que va donar al seu Fill Jesucrist quan el va ressuscitar, tres dies després de la seva mort en la creu. I aquest fet el celebrem especialment el diumenge de Pasqua de Resurrecció.
Entrevista I: Testimonis de Jehovà
| Hola nens i nenes de l’Escola Castell de Calafell. Com el nostre propi nom indica, donem testimoni sobre Jehovà. I qui és Jehovà? Doncs és el nom que Déu es dóna a ell mateix a Jo sóc Jahvè, aquest és el meu nom; no cediré la meva glòria a un altre ni el meu honor a cap dels ídols.
Es tracta d’un nom personal, no d’un títol com Déu o Senyor. En línies generals, es podria anomenar Testimoni de Jehovà a tot aquell que, al llarg de la història, ha donat testimoni de la glòria de Déu. A l’actualitat hi ha més persones que mai de totes les religions, llengües i nacions que estan investigant sincerament Els testimonis de Jehovà compleixen amb allò que diu Al contestar les vostres preguntes intentaré que conegueu millor els Testimonis de Jehovà i les nostres creences. PREGUNTES: 1. Quins dies o a quines hores del dia es resa? 17 pregueu sense parar, 18 doneu gràcies en tota ocasió; Això no vol dir que hem d’estar tot el dia orant a Jehovà. Més aviat 2. Per practicar la religió es necessita una roba especial? No es necessita cap roba especial, però si que donem molta importància a la higiene i a l’aparença física. Segurament reconeixereu a una parella de testimonis de Jehovà que van predicant (ensenyant la paraula de Déu a les persones) pel carrer perquè van ben arreglades amb vestit i corbata i les dones amb vestit o faldilla. Aquesta forma de vestir i arreglar-nos també l’utilitzem per anar setmanalment a les nostres reunions. 3. Creieu en un ésser suprem o en molts? Creiem en un únic ésser suprem Jehovà Déu tal com ho diu Vosaltres -oracle (expressió)de Jahvè- sou els meus testimonis, i els servidors que m’he elegit, perquè ho sàpiguen i em creguin i tinguin ben entès que sóc jo. Abans de mi cap déu no fou format i no n’hi haurà cap després de mi. 11 Sóc jo que sóc Jahvè, i no hi ha cap altre salvador sinó jo. 12 Jo ho vaig revelar, jo he salvat, jo he proclamat, quan entre vosaltres no n’hi havia cap d’estranger, i vosaltres –oracle (expressió) de Jahvè-, me’n sou testimonis. Jo sóc Déu 13 des de l’eternitat, també des d’avui jo ho sóc. 4. Quines festes principals té la vostra religió? Què es celebra i com es fa? Els Testimonis de Jehovà només tenim una celebració i és “Després prengué pa, va dir l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: «Això és el meu cos, que és lliurat2437 per vosaltres. Feu això en recordança meva”. Els Testimonis de Jehovà commemoren cada any l’aniversari de la mort de Jesucrist. Enguany el memorial (acte en record de la mort de Jesucrist) s’escau el dimarts, 30 de març de 2010, després de la posta de sol. Celebrem una reunió on s’analitza la importància que té la mort de Jesús i amb les escriptures es dóna resposta a preguntes com: com va proporcionar Jesús amb la seva mort un rescat? Per què era necessari? Per qui va sacrificar Jesús la seva vida? I què pot significar per a cadascú de nosaltres la seva mort? Tothom que vulgui està convidat a assistir a aquesta celebració que es durà a terme el mateix dia en tot el món a les Sales del Regne dels Testimonis de Jehovà de cada localitat i a l’hora que cada Sala determini, normalment a partir de les 20:00 h. 5. Us agrada conviure amb altres religions? Els Testimonis de Jehovà prediquem en 236 països, en molts països som acceptats, però en altres encara avui dia es posa a la presó a les persones que s’identifiquen com a Testimonis de Jehovà. Ens agrada respectar a les persones d’altres religions al igual que ens agrada que ens respectin, però no compartim creences o festivitats que contradiguin el que nosaltres creiem. 6. Com es diu el vostre lloc de pregària o temple? Com és aquest lloc? És Les Sales són llocs preparats per acollir a gran quantitat de persones. Trobarem butaques per seure i al fons una tarima elevada amb un atri des de on s’imparteixen discursos bíblics o s’analitzen publicacions com 7. Teniu un llibre sagrat? Com es diu? De què tracta? El nostre llibre sagrat és A 8. Teniu una figura sagrada? Els Testimonis de Jehovà no fem ús de cap imatge seguint el principi bàsic que es troba a Levític 26:1: No us fareu ídols, ni us erigireu cap estàtua o estela. Tampoc no col·locareu cap pedra gravada al vostre país per prosternar-vos-hi al davant, ja que jo sóc Jahvè, el vostre Déu. També el de Èxode 20:4-6: No et facis cap escultura, ni cap imatge de res del que hi ha dalt del cel, a baix a la terra, o a les aigües de sota la terra. 5 No les adoris ni els donis culte, perquè jo, Jahvè, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la culpa dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen; 6 però mantinc fidelment el meu amor fins a la mil·lèsima generació dels qui m'estimen i observen els meus manaments. (Per saber què opina Déu de les imatges també es pot llegir a 9. Quins són els personatges principals de la vostra religió? Perquè són tan importants? Jehovà Déu és la nostra figura principal, a ell va dirigida la nostra adoració. Jehovà és el creador de tot el que existeix i gràcies a ell tenim vida, és per això que l’adorem únicament a ell. Però també donem l’honra que es mereix al seu fill Jesucrist, perquè ell va ser un model a seguir per tots nosaltres, és el millor exemple de com s’ha de viure i com s’ha de tractar a les persones que ens envolten. Jehovà va prometre que amb el sacrifici de la mort de Jesucrist proveiria una via mitjançant la qual les persones podem ser alliberades del pecat i la mort com diu Marc 10:45: 45”com també el Fill de l'home ha vingut no pas a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per una multitud”. 10. Teniu alguna celebració on es mengi un aliment especial o una beguda concreta? No tenim cap celebració on mengem o beguem res especial. 11. Feu casaments a la vostra religió? Com són? Els Testimonis de Jehovà ens casem per la via civil, és a dir, al jutjat o a l’Ajuntament de la nostra ciutat. Desprès, ja sigui a una Sala del Regne dels Testimonis de Jehovà o a algun lloc del restaurant on es celebrarà el banquet, una persona preparada amb anterioritat, dirigeix als nuvis un discurs bíblic on es donen consells als nuvis i se’ls hi recorda quines seran les seves obligacions durant el matrimoni, com estimar-se i respectar-se mútuament. Les núvies utilitzen els vestits típics de núvia i els homes el de nuvi. És una celebració com les que coneixem aquí al nostre país, però nosaltres no fem ús de cap creença supersticiosa, és per això que als nuvis no se’ls hi tira arròs o no es talla la lliga o la corbata del nuvi i es reparteix entre els assistents pensant que portarà sort als convidats. 12. Hi ha algun objecte o objectes especials que s’utilitzin en les pregàries o cerimònies religioses? No utilitzem cap objecte, únicament 13. Com es celebra el naixement d’un nadó? I la seva mort o enterrament, té alguna celebració especial? No ho celebrem de cap forma especial, al igual que tampoc la seva mort. A diferència d’altres religions els nadons no es bategen, sinó que cada persona, quan és adulta i té prou coneixement sobre el que diu 14. Teniu algun aliment o beguda prohibits? Perquè ho són? Ens abstenim de la sang de totes les maneres. Ja sigui la sang animal per menjar o la sang humana per a les transfusions. Jehovà en un inici va dir a Gènesis 9:3, 4: Tot allò que es mou i té vida us servirà d’aliment, així com tota verdura: tot això, us ho dono. 4 Tan sols no menjareu la carn amb allò que li dóna vida, és a dir, la seva sang. Però molt temps desprès el pensament de Déu era el mateix. Ho veiem a Fets dels apòstols 15:28 i 29: 28 Perquè l'Esperit Sant ha decidit, juntament amb nosaltres, de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes obligacions: 29 abstenir-vos de carns immolades als ídols, de sang, d'animals ofegats i de fornicació; de les quals coses fareu bé de guardar-vos. 15. Hi ha alguna paraula prohibida o que no es pugui dir? No tenim cap paraula tabú o prohibida. Però si procurem tenir una forma de parlar correcte, sense dir paraulotes i a més és molt important per nosaltres no mentir. Epístola als efesis 4:29: Que no surtin mai de la vostra boca paraules dolentes, sinó solament aquelles paraules bones que puguin edificar quan calgui i es facin agradables als qui les escolten. Zacaries 8:16,17: 16 Aquestes són les coses que heu de fer: digueu-vos la veritat l'un a l'altre; als tribunals, pronuncieu sentències que portin a la pau; 17 no mediteu en el vostre cor el mal l'un contra l'altre; no sigueu amants del jurament fals. Ja que és tot això que jo odio, oracle de Jahvè. 16. Teniu un animal sagrat? Quin és? No tenim cap animal sagrat però considerem que tots els animals han de ser respectats per els éssers humans, és per això que dels animals només se n’hauria de fer l’ús necessari per menjar. De fet els Testimonis de Jehovà no practiquem la caça. 17. Feu algun ritual o pregària especial durant els àpats? No fem cap ritual especial abans de menjar, però com comentava a la primera pregunta, abans de menjar sempre ens dirigim a Déu en oració per donar les gràcies pels aliments que rebrem. No utilitzem cap postura concreta però si que inclinem el cap en forma de respecte cap a Déu, i al finalitzar les nostres oracions sempre diem Amen, que significa “que així sigui”. 18. Hi ha cançons sobre la vostra religió? Quines són? On les podem escoltar? Abans, durant i desprès de cada reunió que fem setmanalment els Testimonis de Jehovà cantem càntics o alabances a Déu. Cada Testimoni de Jehovà té el seu propi cançoner compost per 135 melodies amb les seves lletres i per poder escoltar-les s’ha d’assistir a alguna de les Sales de reunió dels Testimonis de Jehovà. 19. Us comuniqueu amb gent d’altres religions per compartir idees? Ens comuniquem amb persones de totes les religions per parlar sobre el que diu 20. Com es diu la vostra pregària més important? No tenim cap pregària important, com em dit, les oracions a Déu han de sortir del cor de cada persona. Hem de donar les gràcies sincerament per allò que ens dóna Déu cada dia, i demanar el seu consol quan se’ns presenten moments difícils. Jesucrist ens va deixar “l’Oració model” o “Pare Nostre” per tal que les persones sapiguem quines coses hem de demanar a Déu en oració, no per repetir les mateixes paraules d’aquella oració sense saber el sentit que tenen. L’oració model es troba a Mateu 6:9-13: 9 Pare nostre del cel, santifiqueu el vostre nom, 10 vingui el vostre Regne, faci’s al vostra voluntat, com es fa en el cel, així també a la terra. 11 El nostre pa de cada dia, doneu-nos-el avui; 12 i perdoneu-nos les nostres culpes, com nosaltres perdonem els nostres deutors; 13 i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos del maligne. 21. Creieu en una altra vida després de la mort? Què creieu que passa quan algú mor? No creiem que hi ha vida desprès de la mort, de fet 4 El qui forma part dels qui viuen, encara té esperança; que «més val un gos viu que un lleó mort». 5 Almenys els qui són vius saben que s'han de morir; però els morts no saben res, ni tenen tampoc recompensa: la seva memòria ha estat oblidada. 6 Els seus amors, els seus odis, les seves enveges ja s'han acabat, i mai més no tindran part en res del que es faci sota el sol. D’acord amb el que diu Però tenim una esperança i és el que ens diu l’Evangeli segons Joan 5:28, 29: 28 No us n'estranyeu: ve l'hora en què tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu, 29 i sortiran: els qui hauran fet el bé, per ressuscitar a la vida; els qui hauran comès el mal, per ressuscitar condemnats. Els Testimonis de Jehovà tenim l’esperança de que totes les persones que han mort seran ressuscitades. Jehovà Déu ho promet a la seva paraula 3 Aleshores vaig sentir una veu forta que deia des del setial: «Aquest és el tabernacle de Déu amb els homes, i des d'ara habitarà amb ells; ells seran poble seu i el mateix déu amb ells serà el seu Déu; 4ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni tampoc planys, ni clams, ni penes no existiran més, perquè les coses d'abans han passat». I el qui seia al setial va dir: «Tot ho renovo.» Després afegeix: «Escriu, perquè aquestes paraules són fidedignes i veritables». |
Implementació
Descripció del procés
El procés es va iniciar comunicant als alumnes al canvi de rumb de l’assignatura, deixant enrere el llibre de text i buscant noves manares d’aprendre a través de l’ordinador. Això ja els va engrescar ja que no estaven gens motivats i la nova i flamant PDI de la classe era una joguina molt sucosa. Durant la primera sessió se’ls exposa quin són l’objectiu de l’activitat i es resolen alguns dubtes. En aquesta conversa surt la idea de quines religions podem estudiar i es proposa veure un vídeo que ens ajudi saber quines són les principals religions a Catalunya:
Un cop s’ha vist el vídeo, ja sabem quines religions volem estudiar. Com a deures, es proposa una reflexió de tot allò que voldrien saber de cada una d’elles. Durant la segona sessió es fa una pluja d’idees i s’exposen totes les preguntes per acabar configurant una entrevista que enviarem a practicants de cada religió. L’entrevista resultant és aquesta:
Hola, som nens i nenes de 6è B de l’escola Castell de Calafell.
Calafell és un poble del Baix Penedès i està situat al costat del mar, entre Tarragona i Barcelona.
Estem a l’assignatura d’Alternativa i estudiant les diferents religions que podem trobar a Catalunya.
Estem escrivint aquesta entrevista per saber més informació sobre la vostra religió i ens agradaria que responguéssiu a les nostres preguntes:
1. Quins dies o a quines hores del dia es resa?
2. Per practicar la religió es necessita una roba especial?
3. Creieu en un ésser suprem o en molts?
4. Quines festes principals té la vostra religió? Què es celebra i com es fa?
5. Us agrada conviure amb altres religions?
6. Com es diu el vostre lloc de pregària o temple? Com és aquest lloc?
7. Teniu un llibre sagrat? Com es diu? De què tracta?
8. Teniu una figura sagrada?
9. Quins són els personatges principals de la vostra religió? Perquè són tan importants?
10. Teniu alguna celebració on es mengi un aliment especial o una beguda concreta?
11. Feu casaments a la vostra religió? Com són?
12. Hi ha algun objecte o objectes especials que s’utilitzin en les pregàries o cerimònies religioses?
13. Com es celebra el naixement d’un nadó? I la seva mort o enterrament, té alguna celebració especial?
14. Teniu algun aliment o beguda prohibits? Perquè ho són?
15. Hi ha alguna paraula prohibida o que no es pugui dir?
16. Teniu un animal sagrat? Quin és?
17. Feu algun ritual o pregària especial durants els àpats?
18. Hi ha cançons sobre la vostra religió? Quines són? On les podem escoltar?
19. Us comuniqueu amb gent d’altres religions per compartir idees?
20. Com es diu la vostra pregària més important?
21. Creieu en una altra vida després de la mort? Què creieu que passa quan algú mor?
Moltes gràcies per la vostra col•laboració de part dels nens i nenes de 6è B. Ens alegra que hagueu llegit i respost les nostres preguntes. Gràcies a això podem aprendre coses sobre la gent que ens envolta. Rachid, Cristhian, Farah, Noely, Nourelyakine, Wislly, Josep, Pau, Jakup, Genís i Olga.
Tot i que en la temporització del disseny es planificava realitzar l’entrevista en una sola sessió, s’han necessitat dues. La primera com a pluja d’idees de preguntes i la segona per ordenar-les, reformular-les i donar format a l’entrevista, amb un encapçalament i un comiat.
La quarta sessió ha servit per buscar associacions o grups de cada religió per la xarxa a qui poder enviar les entrevistes. Aquestes han sigut les que els alumnes han triat:
No s’ha trobat cap informació rellevant a la xarxa sobre els Testimonis de Jehovà, per sort la tutora té una coneguda que ho és i li podrà respondre l’entrevista. Més endavant, a l’avaluació, explicaré els problemes que els alumnes s’han trobat a l’hora de rebre la informació que necessiten.
Un cop ja s’han trobat les adreces, es dedica la cinquena sessió a enviar les entrevistes. Primer es crea un compte de correu amb l’ajuda del següent tutorial:
Un cop s’ha creat el compte els alumnes han redactat el correu electrònic afegint-hi els diferents destinataris i afegint un document adjunt.
Ho han fet seguint el següent tutorial:
Entre aquesta i les següent sessions de l’activitat han passat uns quants dies, en que s’ha necessitat un temps per esperar resposta. Llavors s’ha introduït una nova activitat, que no queda reflectida en el disseny inicial però que lliga amb alguns dels nostres objectius inicials. S’ha vist una pel•lícula documental anomenada Promises, en que es parla del conflicte entre Palestina i Israel des dels ulls d’uns nens. Ha sigut una idea interessant veure i comentar aquesta pel•lícula, en parlo més endavant, a l’avaluació del disseny.
Passats uns dies, s’han rebut dues entrevistes, una sobre el Testimonis de Jehovà i l'altra sobre el cristianisme.
A partir de la lectura i l’anàlisi de les entrevistes s’han agafat idees per elaborar els Power Point que també serviran d’avaluació de l’aprenentatge.
El procés es va iniciar comunicant als alumnes al canvi de rumb de l’assignatura, deixant enrere el llibre de text i buscant noves manares d’aprendre a través de l’ordinador. Això ja els va engrescar ja que no estaven gens motivats i la nova i flamant PDI de la classe era una joguina molt sucosa. Durant la primera sessió se’ls exposa quin són l’objectiu de l’activitat i es resolen alguns dubtes. En aquesta conversa surt la idea de quines religions podem estudiar i es proposa veure un vídeo que ens ajudi saber quines són les principals religions a Catalunya:
Un cop s’ha vist el vídeo, ja sabem quines religions volem estudiar. Com a deures, es proposa una reflexió de tot allò que voldrien saber de cada una d’elles. Durant la segona sessió es fa una pluja d’idees i s’exposen totes les preguntes per acabar configurant una entrevista que enviarem a practicants de cada religió. L’entrevista resultant és aquesta:
Hola, som nens i nenes de 6è B de l’escola Castell de Calafell.
Calafell és un poble del Baix Penedès i està situat al costat del mar, entre Tarragona i Barcelona.
Estem a l’assignatura d’Alternativa i estudiant les diferents religions que podem trobar a Catalunya.
Estem escrivint aquesta entrevista per saber més informació sobre la vostra religió i ens agradaria que responguéssiu a les nostres preguntes:
1. Quins dies o a quines hores del dia es resa?
2. Per practicar la religió es necessita una roba especial?
3. Creieu en un ésser suprem o en molts?
4. Quines festes principals té la vostra religió? Què es celebra i com es fa?
5. Us agrada conviure amb altres religions?
6. Com es diu el vostre lloc de pregària o temple? Com és aquest lloc?
7. Teniu un llibre sagrat? Com es diu? De què tracta?
8. Teniu una figura sagrada?
9. Quins són els personatges principals de la vostra religió? Perquè són tan importants?
10. Teniu alguna celebració on es mengi un aliment especial o una beguda concreta?
11. Feu casaments a la vostra religió? Com són?
12. Hi ha algun objecte o objectes especials que s’utilitzin en les pregàries o cerimònies religioses?
13. Com es celebra el naixement d’un nadó? I la seva mort o enterrament, té alguna celebració especial?
14. Teniu algun aliment o beguda prohibits? Perquè ho són?
15. Hi ha alguna paraula prohibida o que no es pugui dir?
16. Teniu un animal sagrat? Quin és?
17. Feu algun ritual o pregària especial durants els àpats?
18. Hi ha cançons sobre la vostra religió? Quines són? On les podem escoltar?
19. Us comuniqueu amb gent d’altres religions per compartir idees?
20. Com es diu la vostra pregària més important?
21. Creieu en una altra vida després de la mort? Què creieu que passa quan algú mor?
Moltes gràcies per la vostra col•laboració de part dels nens i nenes de 6è B. Ens alegra que hagueu llegit i respost les nostres preguntes. Gràcies a això podem aprendre coses sobre la gent que ens envolta. Rachid, Cristhian, Farah, Noely, Nourelyakine, Wislly, Josep, Pau, Jakup, Genís i Olga.
Tot i que en la temporització del disseny es planificava realitzar l’entrevista en una sola sessió, s’han necessitat dues. La primera com a pluja d’idees de preguntes i la segona per ordenar-les, reformular-les i donar format a l’entrevista, amb un encapçalament i un comiat.
La quarta sessió ha servit per buscar associacions o grups de cada religió per la xarxa a qui poder enviar les entrevistes. Aquestes han sigut les que els alumnes han triat:
No s’ha trobat cap informació rellevant a la xarxa sobre els Testimonis de Jehovà, per sort la tutora té una coneguda que ho és i li podrà respondre l’entrevista. Més endavant, a l’avaluació, explicaré els problemes que els alumnes s’han trobat a l’hora de rebre la informació que necessiten.
Un cop ja s’han trobat les adreces, es dedica la cinquena sessió a enviar les entrevistes. Primer es crea un compte de correu amb l’ajuda del següent tutorial:
Un cop s’ha creat el compte els alumnes han redactat el correu electrònic afegint-hi els diferents destinataris i afegint un document adjunt.
Ho han fet seguint el següent tutorial:
Entre aquesta i les següent sessions de l’activitat han passat uns quants dies, en que s’ha necessitat un temps per esperar resposta. Llavors s’ha introduït una nova activitat, que no queda reflectida en el disseny inicial però que lliga amb alguns dels nostres objectius inicials. S’ha vist una pel•lícula documental anomenada Promises, en que es parla del conflicte entre Palestina i Israel des dels ulls d’uns nens. Ha sigut una idea interessant veure i comentar aquesta pel•lícula, en parlo més endavant, a l’avaluació del disseny.
Passats uns dies, s’han rebut dues entrevistes, una sobre el Testimonis de Jehovà i l'altra sobre el cristianisme.
A partir de la lectura i l’anàlisi de les entrevistes s’han agafat idees per elaborar els Power Point que també serviran d’avaluació de l’aprenentatge.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)